VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Mitjançant la història d’Assaad Shaftari, un exalt càrrec de les milícies cristianes responsable de nombroses matances durant la guerra civil al Líban, i de Maryam Saiidi, mare d’un noi segrestat durant la contesa, aquest documental d’Eliane Raheb aprofundeix en les ferides del conflicte i es pregunta si la redempció i el perdó són possibles.

JEAN EUSTACHE, 1974.

'Finisterrae' narra la història de dos fantasmes que, farts de transitar pel territori de les penombres, decideixen fer el Camí de Sant Jaume fins la fi del món. Un cop hi arribin començaran una etapa terrenal i efímera en el món dels vius.

Un vell assegut en un banc té singlot, uns joves borratxos ronquen en un vagó de tren, unes dones cusen en un taller de costura, uns homes juguen a bitlles en un pub, les abelles fan mel… i, mentrestant, un policia investiga un assassinat. La principal protagonista de la pel·lícula és una comunitat rural poblada d’habitants excèntrics les vides dels quals s’entrelliguen en relats inconnexos.

Un policia es nega a detenir un noi que ofereix haixix a uns companys de classe. Confia que la llei canviarà, que “oferir” no serà considerat delicte, i no vol que la vida d’un noi al qual considera innocent es converteixi en una càrrega a la seva consciència. El film reflexiona sobre l’autoritat i la consciència moral, alhora que analitza els procediments burocràtics i la tirania del llenguatge.

La pel·lícula retrocedeix en la història alemanya per mostrar un país polaritzat per la lluita de poder entre l’Estat i la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF, per la sigla en alemany). Black Box BRD se centra en la vida i la mort d’Alfred Herrhausen, president del Deutsche Bank assassinat el 1989, i en Wolfgang Grams, un membre de l’organització armada. Premi al millor documental europeu del 2001.

Un film sobre l’obsessió dels austríacs per les mascotes. Uns animals de companyia que es converteixen en interlocutors, amics i objectes de moda i que acaben tenint la funció de projectar els desitjos humans. Un discurs fosc i còmic que mostra l’excèntric món dels amants dels animals en la societat moderna, i que revela la seva soledat i la seva desesperació.

Biografia de Niko Pirosmani, pintor de Geòrgia nascut durant el règim tsarista. El film intenta, més que no pas reflectir la seva vida, captar la soledat d’un artista assetjat per un entorn incapaç d’apreciar la seva sensibilitat interior. Pirosmani, que sobrevivia venent el seu treball a canvi de plats de sopa i gots de vi, va morir abandonat i en la misèria més implacable.

Durant l’estiu de 1943, a la França ocupada, un escultor vell i fastiguejat sent revifar el desig de treballar gràcies a l’arribada d’una noia espanyola que s’ha fugat d’un camp de concentració nazi i que li servirà de musa.

En aquest autèntic clàssic del cinema negre, Lang utilitza la figura del policia, personatge fronterer en aquell terreny que separa el bé del mal, per investigar l’ambigüetat de l’ésser humà.