VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

“'Salò o le 120 giornate di Sodoma', l’última realització del poeta i cineasta Pier Paolo Pasolini –assassinat uns mesos després d'acabar-la–, és una faula revulsiva i glacial, una tragèdia deliberadament sòrdida i desagradable, però gairebé un conte de fades, comparada amb el terrible original de Sade” (José Luis Guarner). L’abjuració de Pasolini a la seva “trilogia de la vida".

Un grup d’estudiants d’art es dedica a organitzar festes temàtiques en què les drogues, l’alcohol i el sexe són imprescindibles.

L’univers personal de Sergei Paradjanov, un gran geni desconegut del cinema, troba la seva font d’inspiració màxima en l’obra de Sayat Nova.

FEDERICO FELLINI, 1965

MICHELANGELO ANTONIONI, 1964.

La pel·lícula de graduació de Mungiu, Mîna lui Paulista, és una paròdia àcida de la pol·lució, segons sembla irreversible, del món actual, en què convivim amb el “virus de la telenovel·la”.

FRITZ LANG, 1931.

Durant els anys previs a la guerra civil xinesa, una aventurera retroba un antic amor, un oficial mèdic de l’exèrcit britànic, al tren que dóna títol al film.

La primera pel·lícula de Jarman va conrear polèmica: parlada en llatí, feia una barreja agosarada del cristianisme i l’homosexualitat, marcant un dels punts més referencials del cinema gai, un cinema del qual Jarman és un cineasta cabdal.

A mitjan anys seixanta, el cinema polonès va crear grans superproduccions concebudes per conquerir el mercat internacional. Són films basats en obres de la literatura polonesa de gran prestigi (Boleslaw Prus és l’autor de "Faraon").