VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Enfollit, Ernst Küster mata un dia el seu superior a la fàbrica i se suïcida. La viuda no entén els fets, però se li explica que es tracta d'una lluita social. Mamà Küster que es va quedant sola, abandonada pels seus fills, s’afilia al Partit Comunista, però la seva figura serà utilitzada a les properes eleccions. El film fou retirat de la competició oficial del Festival de Berlín del 1975, per por a represàlies, alhora que Fassbinder rebia amenaces quant a la possible estrena comercial del seu film.

Vittoria trenca la relació amb el seu promès cansada d'esperar que arribi el dia del casament i d'estar sempre tancada en el seu apartament. Per consolar-se visita la seva mare, que viu a l'edifici de la Borsa i en aquell ambient coneix Piero amb el qual inicia una relació amorosa. A l’igual que en les altres pel·lícules de la trilogia, L’avventura i La notte, Antonioni, sense deixar de banda l’estètica existencialista, continua amb la seva particular recerca sobre els sentiments i la incomunicació.

Arthur, rodejat de màquines i sirenes enmig de la simfonia de grisos que caracteritza la fàbrica de metal·lúrgia on treballa, espera cada setmana que arribi el dissabte a la nit per poder-se divertir. El diumenge, en canvi, és un dia de ressaca i penitència per on es filtren indicis de rebel·lia i interrogants que transcendeixen els plaers elementals. La novel·la i el guió són d'Allan Sillitoe, un dels artífexs més importants del Free Cinema.