Aprovada la Llei de l'Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, mitjançant la qual es crea l’organisme que gestionarà de forma autònoma aquest equipament. Amb la creació de l’Institut, la Filmoteca Nacional de Catalunya esdevé un equipament cultural nacional de ple dret, en la línia de reconèixer la cultura i el patrimoni cinematogràfics com un dels pilars de la cultura del país.

La creació del nou Institut, amb personalitat jurídica pròpia, permetrà gestionar autònomament la Filmoteca Nacional de Catalunya, i desenvolupar de manera àgil i descentralitzada les funcions específiques i altament especialitzades que la llei encomana a l’equipament, entre les quals destaca la protecció, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic del país.

La Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya és la primera llei de l’àmbit cultural aprovada en els darrers quinze anys al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat: “Avui és un gran dia per a la cultura d’aquest país. I estic convençuda que no serà l’últim, perquè ara mateix hi ha dos textos més en tramitació en aquesta cambra, la Llei del patrimoni cultural immaterial i la Llei de drets culturals”.

La consellera Hernández ha assenyalat que la llei contribuirà a “una Filmoteca moderna, ben estructurada, amb autonomia d’acció i amb el reconeixement legal necessari que l’impulsi com a peça clau del nostre sistema cultural”.

Per la seva banda, el director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra, també ha afirmat que la llei “no sols dota la Filmoteca de la governança autònoma i la gestió àgil i descentralitzada que necessita per dur a terme la seva missió. També significa que estem construint un sistema audiovisual català reforçat, amb consciència històrica i vocació de futur”.

Una Filmoteca amb consciència històrica, vocació de futur i abast de país

El nou text suposa un gran salt endavant i és el canvi normatiu més important en la història de la Filmoteca, creada l’any 1981, amb la restitució de la Generalitat i la recuperació de les competències cinematogràfiques. El text preveu que la Filmoteca Nacional de Catalunya s’emancipi de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), al qual estava adscrit des de 2001. Així, la Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya possibilitarà un sector audiovisual català reforçat, amb consciència històrica i vocació de futur. Amb l’aprovació de la llei, el Departament de Cultura exercirà les competències cinematogràfiques de la Generalitat per mitjà de l’ICEC i l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya. El primer, donant suport al desenvolupament de les empreses culturals mitjançant polítiques de foment. I l’Institut de la Filmoteca, vetllant per la conservació-restauració, preservació, promoció i difusió del patrimoni i la cultura cinematogràfics.  D’aquesta manera, per tant, la Generalitat es dota de les eines per prendre cura pel passat, el present i el futur del cinema català, i consolida un sector audiovisual que no només fomenta la nova producció, sinó que té consciència patrimonial i memòria històrica.

La nova llei vol atendre la diversitat i riquesa del nostre patrimoni cinematogràfic. Per això, dota a l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya d’un ample marge de maniobra per prendre cura del conjunt del patrimoni cinematogràfic. El text recull que la diversitat del patrimoni cinematogràfic inclou el patrimoni fílmic, però també el patrimoni documental, el patrimoni tècnic i industrial moble, el patrimoni arquitectònic i altres expressions de la cultura audiovisual relacionades amb la cultura cinematogràfica. A més, la llei dona instruments a la Filmoteca per vetllar per la conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic català, tant si es troba a Catalunya com si no.

De la mateixa manera, la llei dota a l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya dels instruments necessaris per liderar projectes de recerca en l’àmbit cinematogràfic i atreure fons d’investigació; potenciar estudis reglats relacionats amb els sectors cinematogràfic i audiovisual i promoure la formació d’especialitats professionals vinculades a les funcions de l’Institut, i consolidar la feina de l’àrea de Mediació i Educació de la Filmoteca per integrar el patrimoni i la cultura cinematogràfics al sistema educatiu català.

D’altra banda, la llei reforça la capacitat de la Filmoteca per estendre la seva activitat al conjunt del país. Així, l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya assistirà les autoritats locals en la declaració de béns d’interès local d’elements del patrimoni cinematogràfic. Altrament, el nou estatut jurídic facilitarà l’impuls i formalització d’acords i convenis de cooperació i col·laboració amb museus, arxius, biblioteques, universitats, centres d’estudi i altres agents del país per preservar, promoure i difondre el patrimoni i la cultura cinematogràfics arreu de Catalunya. Finalment, la llei reforça la capacitat de la Filmoteca per promoure programes públics arreu del país, tenint en compte l’equilibri territorial, el dret d’equitat en l’accés a la cultura i la promoció d’activitats als municipis.

Drets culturals: programes públics, mediació i compromís democràtic

En línia amb les prioritats del Departament de Cultura, la Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya també emfatitza els aspectes relacionats amb els drets culturals. Més enllà de les seves funcions patrimonials, els programes públics de la Filmoteca estan plenament consolidats com un referent clau a l’oferta cultural de Barcelona. Per això, el text promou la participació activa del públic i de la ciutadania amb relació als programes i treball patrimonial de la Filmoteca. També preveu la incidència en l’entorn social i comunitari de l’equipament, mitjançant projectes de mediació cultural i la col·laboració amb entitats i col·lectius per reduir barreres socials, educatives, territorials, culturals o d’accessibilitat. A més, subratlla el compromís amb la defensa dels drets i principis democràtics, des de la difusió dels seus fons de la Filmoteca relacionats amb la memòria democràtica fins a la incorporació d’una perspectiva de gènere en tots els seus àmbits d’activitat.