El Govern aprova el projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya

Aquest matí, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que farà que l’entitat assoleixi la categoria d’equipament nacional directament dependent del Departament de Cultura.

Amb aquesta ordenació, la Filmoteca de Catalunya, fins ara depenent de l’Institut Català de les Empreses Culturals, passarà a tenir personalitat jurídica pròpia, la qual cosa n’incrementa la seva eficiència i la consolida com el pilar de la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i la difusió de la cultura cinematogràfica i el seu patrimoni.

La nova llei que ha de regir l’ens estableix que l’òrgan principal de gestió  és l’Institut de la Filmoteca, el qual comptarà amb un Consell de Direcció, com a òrgan rector superior, i amb una direcció pròpia com a òrgan executiu i de representació.

La Llei 20/2010 del cinema, del 7 de juliol, diu, en el seu article 46, que la Filmoteca de Catalunya ha de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica. Entre les funcions a desenvolupar per la institució hi ha les de recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic i documental, així com fer recerca i donar suport a l’educació i la difusió de la cultura cinematogràfica, amb una atenció especial a la producció audiovisual catalana.

A la manera d’altres institucions públiques de caràcter similar que existeixen arreu del món, la Filmoteca de Catalunya desenvolupa aquesta activitat des de la seva creació, l’any 1981.

La Filmoteca, consolidada en els darrers anys, es dota així d’un nou marc jurídic que l’equipara a d’altres equipaments nacionals de Catalunya, i que permet complir amb una eficiència més gran la seva missió de garantir la sostenibilitat de la cultura cinematogràfica catalana i la seva preservació per a les generacions futures.

El projecte de llei defineix la naturalesa jurídica, l’objecte i les funcions de l’Institut de la Filmoteca. Adscrit al Departament de Cultura, l’Institut serà una entitat de dret públic que ajustarà la seva activitat al dret privat.

La Filmoteca de Catalunya, avui: funció i activitats

La Filmoteca de Catalunya va néixer l’any 1981 amb la transferència de competències a la Generalitat de Catalunya. Depenent del Departament de Cultura, durant els seus primers anys de vida va recórrer diverses sales de cinema de Barcelona per fer projeccions, al mateix temps que es creava un arxiu cinematogràfic i una biblioteca especialitzada.

El 2001 va ser adscrita a l’Institut Català de les Indústries Culturals, ara anomenat Institut Català de les Empreses Culturals. El gran salt endavant de la Filmoteca de Catalunya es va produir a partir del 2012, amb la inauguració de dues noves seus ajustades a les necessitats específiques de la institució. A la seu del barceloní barri del Raval s’ubiquen dues sales de projecció, la Biblioteca del Cinema, espais expositius, els serveis de Mediació i Educació i les oficines. El Centre de Conservació i Restauració, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, està equipat per conservar, preservar i restaurar el patrimoni cinematogràfic català, tant en format fotoquímic com digital.

Aquestes noves instal·lacions han donat un nou impuls a la institució, que des de llavors ofereix una programació de 1.250 sessions anuals (4 diàries, 6 dies per setmana) amb una freqüentació mitjana d’un centenar d’espectadors per sessió i presentades, molt sovint, per cineastes i veus expertes de rellevància internacional.

En aquesta darrera dècada també s’han posat en marxa i consolidat iniciatives com: FilmoXarxa, programació de mig centenar de sessions anuals arreu del territori a través de 26 cineclubs adherits; Per amor a les Arts, un cicle anual de periodicitat setmanal en col·laboració amb els principals equipaments i institucions culturals del país; l’àrea de Mediació i Educació, que coordina programes com Filmoteca per a Escoles, Aula de Cinema, el taller Vivim el Barri o FilmoXica i la Sala d’exposicions, que acull exposicions temporals de producció pròpia a partir dels fons documentals de la Filmoteca, instal·lacions d’artistes contemporanis com Perejaume o Érik Bullot i coproduccions i itineràncies en col·laboració amb altres institucions internacionals.

Encara en l’àmbit de la difusió, la projecció internacional de la Filmoteca de Catalunya s’ha desenvolupat amb cicles i retrospectives programades a UCLA (Los Angeles), el MoMA (Nova York), cinemateques de Mèxic, Quebec, Toulouse o Luxemburg i els festivals de Cannes, Berlín, Sant Sebastià, Bolonya o Guadalajara (Mèxic).

A més, en els darrers anys la Biblioteca del Cinema, que compta amb més de 80.000 ítems catalogats, ha ampliat els seus fons documentals amb donacions de Jaime Camino, Lola Salvador, José Nieto, Oberon Cinematogràfica i Rovira Beleta, entre altres, i que, des de 2013, compta amb un repositori digital que supera els 60.000 entrades consultables en obert.

A partir de l’any 2014, el Centre de Conservació i Restauració ha bastit un sistema de conservació a llarg termini per a les noves produccions en suport digital, ha dut a terme la restauració de clàssics del cinema català i internacional i ha organitzat seminaris, congressos internacionals i commemoracions oficials com els 150 anys del naixement de Segundo de Chomón (2021) o el Centenari del Cinema Amateur a Catalunya (2024). A partir de 2022 s’ha posat en marxa un Pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics –la Filmoteca conserva més de 180.000 bobines– amb l’objectiu de difondre, cada any, deu llargmetratges i deu curtmetratges de la història del cinema català en l’actual parc de sales digitals.

Un cop aprovada, la Llei de l’Institut de la Filmoteca reconeix la institució com l’equipament nacional encarregat de la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i de la difusió de la cultura cinematogràfica en unes circumstàncies socials i tecnològiques en les quals ja no només cal preservar les pel·lícules sinó la forma amb la qual foren exhibides durant el segle XX, quan el cinema en va ser l’espectacle més popular.