Un dels actor més sòlids i amb més dimensió internacional del nostre cinema ha confegit un programa que mostra la seva inquietud i curiositat com a creador. Brendemühl ha triat per a les tres parelles de ball del programa 'Els passos dobles' un guió coescrit per ell, 'Yo' (Rafa Cortés, 2007), les seves incursions en la direcció de curtmetratges amb la 'Trilogia de l'error' i una de les seves interpretacions més delicades, la del metge nazi Josef Mengele a la coproducció internacional dirigida per Lucía Puenzo 'Wakolda'. Les tres sessions dialoguen amb films de Lisandro Alonso, Jim Jarmusch i Joseph Losey.
Del 7 al 25 d'octubre
Amb una de les trajectòries més sòlides del nostre cinema i un ampli recorregut internacional, Àlex Brendemühl entén el seu ofici com un exercici de transformació constant. Ja sigui com a actor, director o guionista, afronta cada projecte com una oportunitat per reinventar-se en tant que creador polifacètic. Ens endinsem en l’univers d’un creador que, per sobre de tot, és també espectador.
Els films escollits per Brendemühl estableixen tres diàlegs que permeten resseguir algunes de les seves inquietuds com a creador. Yo i Liverpool comparteixen personatges desplaçats, silencis i una identitat que es construeix entre el misteri i l’estranyesa. La Trilogia de l’error conversa amb Stranger Than Paradise a través de la deriva, uns personatges que semblen buscar un lloc al món. Finalment, Wakolda i Mr. Klein confronten identitat, impostura i memòria històrica.
Un joc d’ecos i correspondències que permet mirar l’obra de Brendemühl des d’una nova perspectiva.
Dimecres 7 d'octubre 20.00 h
Sala Chomón
Yo
RAFA CORTÉS, 2007. Int.: Àlex Brendemühl, Margalida Grimalt, Heinz Hoenig, Mateu Sia Tanca, María Lanau. Espanya-Catalunya. VOSE. 100’. DCP.
Àlex Brendemühl, a qui rondava pel cap la idea “d’un film en què el protagonista es desdoblés en un altre, perquè viu en una illa mental”, va coescriure el guió, juntament amb el director, d’aquesta òpera prima singular ambientada en la localitat balear d’Estellencs i que inclou en el repartiment alguns dels seus habitants. L’actor interpreta un jove alemany que arriba a Mallorca per treballar a la mansió d’un milionari groller en substitució d’un altre treballador alemany que va desaparèixer misteriosament. Un film a contracorrent que demana la participació de l’espectador per omplir buits, misteris i el·lipsis i amb el qual Brendemühl va obtenir el Premi Sant Jordi al millor actor.
Presentació a càrrec de Rafa Cortés i Àlex Brendemühl, que explicarà perquè aquest film dialoga amb...
Liverpool
LISANDRO ALONSO, 2008. Int.: Juan Fernández, Giselle Irrazabal, Nieves Cabrera. Països Baixos-França-Catalunya-Argentina-Alemanya. VE. 84’. 35mm
Un treballador d’un vaixell de càrrega demana permís per desembarcar al port d’Ushuaia, la ciutat més meridional de l’Argentina. Vol tornar al lloc on va néixer i veure si la seva mare segueix viva. Durant els darrers vint anys ha treballat de mariner. Beu per oblidar, paga les dones amb qui se’n va al llit, no té amics. En arribar al petit grup de cases cobertes de neu on va créixer, s’endú una sorpresa. Un film gairebé sense diàlegs rodat en plans llargs, sovint fixos, i que posa l’atenció en detalls quotidians dels personatges. El minimalisme narratiu amaga una història complexa que es deixa a la imaginació de l’espectador.
Millor film al Festival de Gijón.
Dimecres 14 d'octubre 20.00 h
Sala Chomón
Trilogia de l'error
L’anomenada Trilogia de l’error representa l’única incursió de Brendemühl en la direcció cinematogràfica. Protagonitzada per personatges desorientats en situacions quotidianes que deriven cap a l’absurd i una comicitat incòmoda que neix dels malentesos i de la incapacitat de controlar les conseqüències dels propis actes tot convertint l’error en motor narratiu.
Rumbo a peor
ÀLEX BRENDEMÜHL, 2009. Int.: Alfonso Bayard, Toni González, Laura Vallinoto, Paco Escofet. Catalunya. VE. 13’. DCP.
Rifirrafe
ÀLEX BRENDEMÜHL, 2012. Int.: Alfonso Bayard, Toni González, Laura Vallinoto. Catalunya. SD. 14’. DCP.
Rarotonga
ÀLEX BRENDEMÜHL, 2019. Int.: Toni González, Laura Vallinoto, Babou Cham. Catalunya. SD. 12’. DCP.
Presentació a càrrec d'Àlex Brendemühl, que explicarà perquè els seus curts dialoguen amb...
Stranger Than Paradise
Extraños en el paraíso
JIM JARMUSCH, 1984. Int.: John Lurie, Eszter Balint, Richard Edson, Sara Driver, Cecillia Stark, Danny Rosen, Tom DiCillo, Paul Sloane. RFA-EUA. VOSE. 89’. DCP.
El paradís són els Estats Units; els estranys, tres emigrants hongaresos a mig camí entre un passat encara present i un present encara futur. Jarmusch parla de l’exili (tant d’un país com d’un mateix) i de connexions que mai no arriben a establir-se, i justifica la utilització del blanc i negre com un intent per aconseguir una interpretació realista de la història que es narra.
Premiada amb la Càmera d’Or del Festival de Cannes i el Lleopard d’Or de Festival de Locarno.
Dimecres 21 d'octubre 20.00 h
Sala Chomón
Wakolda
LUCÍA PUENZO, 2013. Int.: Àlex Brendemühl, Florencia Bado, Natalia Oreiro, Diego Peretti. Noruega-França-Espanya-Argentina. VE. 89’. Arxiu digital.
A la Patagònia dels anys seixanta, una família argentina rep un misteriós doctor alemany que resulta ser Josef Mengele, l’infame metge nazi. La pel·lícula segueix les conseqüències d’aquesta arribada, explorant temes d’identitat, secrets i moralitat. Lucía Puenzo teixeix un thriller psicològic inquietant que no només aborda els capítols foscos de la història, sinó també la innocència perduda i els perills de l’obsessió científica. Brendemühl va preparar el paper evitant humanitzar els crims atroços de Mengele, però enfocant-se en la seva faceta d’home educat i encantador per explicar com va poder fer-se amb els qui l’envoltaven.
Presentació a càrrec d’Àlex Brendemühl.
Aquest film dialoga amb...
Mr. Klein
El otro señor Klein
JOSEPH LOSEY, 1976. Int.: Alain Delon, Jeanne Moreau, Michel Lonsdale, Juliet Berto, Suzanne Flon, Francine Berger. Itàlia-França. VOSE. 123’. 35mm.
Al París ocupat pels nazis, un marxant s’aprofita de la situació dels jueus perseguits per comprar, a baix preu, les seves obres d’art. Un dia descobreix que algú, un jueu, ha adoptat el seu nom. És un film angoixós que parla de la insolidaritat còmplice de la majoria silenciosa davant les injustícies. “En el film hi ha sis o set «passadissos» que tradueixen el progressiu descens als inferns de Mr. Klein (el del principi, en què la dona jueva troba el seu marit, el carreró estret que travessa per arribar a casa, etc.) (…). Aquesta història hauria de tenir el poder de fascinació d’un laberint de Borges” (Joseph Losey).
