Programació de Juny de 2026

Radu Jude

Extensa retrospectiva dedicada a una de les figures més interessants i prolífiques del cinema actual. Comptarem amb la seva presència per presentar una obra radicalment contemporània, no només pels temes que tracta (l’explotació laboral, el món de la publicitat o les xarxes socials), sinó perquè la mateixa forma absorbeix i qüestiona les mutacions de la imatge actual. Els conflictes ètics, socials i polítics que despleguen les seves pel·lícules estan profundament ancorats al present, alhora que manifesten el pes d’una herència que posa en crisi la història europea. Jude desafia amb un retrat àcid i sense concessions de la seva Romania natal, amb una llibertat formal desacomplexada, un sentit de l’humor incòmode i un ús depurat de la ironia. Un dels seus films més recents, Dracula, es presenta en el marc del +RAIN Film Festival de la Universitat Pompeu Fabra.

Llogateres del món

Precisament el darrer film de Radu Jude, Kontinental’25, també forma part d’aquest cicle que centra el debat en la lluita per un habitatge digne, com un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. El cineasta romanès mantindrà una xerrada amb joves participants al taller Vivim el barri després de la projecció dijous 4 de juny. El programa continua tot el mes amb una selecció de pel·lícules que, des de diferents contexts històrics i geogràfics aborden la precarietat habitacional, els desnonaments, el sensellarisme i l’especulació com a símptoma d’un problema profundament polític. Entre d’altres s’hi podran veure Il tetto (Vittorio de Sica, 1956); El largo viaje hacia la ira (Llorenç Soler, 1969), Wendy & Lucy (Kelly Reichardt, 2008) i L’home sense nom (Wang Bing, 2009).

Barbara Hammer

Continua la retrospectiva encetada al maig i organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones. El cicle explora l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca, lesbiana i feminista militant, que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Al llarg de cinc dècades, Hammer explora la representació del cos i el desig en nombrosos curtmetratges i llargmetratges, tant analògics com digitals, a través d’una experimentació formal en constant evolució. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. Hammer s’aproxima a tot allò que travessa la seva vida: els vincles afectius, el paisatge o la malaltia, amb una curiositat que esdevé font constant d’entusiasme i qüestionament crític.

De bell nou. La restauració del mes: ‘Pink Narcissus’

Recuperada gràcies al treball de la UCLA Film & Television Archive, la pel·lícula de James Biggood és considerada una obra de culte i una autèntica joia de l’estètica camp, imprescindible per entendre una possible expressió visual queer contemporània. Com una fantasia eròtica suspesa entre el somni i la realitat, aquest poema visual s’endinsa en la ment d’un jove prostitut que, mentre espera un client, s’abandona a una processó d’escenaris imaginaris. Un univers de colors saturats, decorats artificials i sensualitat desbordant construeix una exploració singular del desig i la bellesa, travessada per una ombra latent: la por a l’envelliment i a la pèrdua del propi encant.

Japanimerama, punt final

Acaba aquest viatge al cor de l’animació japonesa que hem emprès des del mes d’abril, amb una acurada selecció de títols que mostren la diversitat d’estils i temes que han convertit l’anime en un referent cultural global, també en la programació familiar de FilmoXica. I una de les cites pendents imprescindibles és la recuperació, en un programa doble, de les dues parts de Ghost in the Shell, les dues pel·lícules per antonomàsia del ciberpunk. Dues obres mestres del gènere signades per una de les seves ments més privilegiades: Mamoru Oshii. La segona part, Innocence, va ser el primer anime de la història seleccionat per competir a la Secció Oficial de Cannes.

Dies curts: Rocío Montaño

El cicle dedicat a cineastes emergents tanca temporada amb Rocío Montaño, cineasta i mestra de primària, graduada en Comunicació Audiovisual. Com a cineasta, la seva activitat se centra en els vídeo-diaris i el cinema domèstic. El programa que presentarà inclou títols tan suggeridors com Ansiedad y la cámara, Melocotones tardíos, Esto es agua o Cuadernos de cangrejos. I també...

I també...

Les golfes, el cicle que rescata el cinema més transgressor, programa una indiscutible pel·lícula de culte, motiu de projeccions especials arreu del món per celebrar la seva singularitat: Troll 2, l’enèsima demostració que les pel·lícules batejades com “la pitjor pel·lícula de la història” sempre troben el seu lloc. A Troll 2 ni tan sols hi surten trolls: hi surten goblins. La presentarà la comissària del cicle, Desirée de Fez.

Visibilitzem el cinema català està dedicat a la vessant com a productor de Josep M. Forn (Barcelona 1928-2021), figura fonamental en la història del cinema català. El seu nom és al darrere d’alguns projectes clau (La ciutat cremada) i en el debut de cineastes com Gonzalo Herralde o Ventura Pons. La sessió reuneix tres exemples de les desenes de curts que va impulsar per descobrir nous talents de casa nostra: Tango (Mario Gas, 1975), La casa d'Odin (Paco Poch, 1979) i La festa dels bojos (Lluís Racionero, 1977).

L’exposició Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat tanca portes el 14 de juny. Darreres oportunitats de descobrir el talent i l'univers d’aquesta artista i animadora. Dimecres 3 de juny, darrera visita guiada, a càrrec de Laura Ginès, comissària del cicle paral·lel Isabel Herguera. Imaginaris compartits, que s’aproximarà al treball d’Herguera des de la pràctica artística compartida, aprofundint en la tècnica del multiplà i en l’obra més plàstica (dibuixos i llibretes de viatge), que revela la gènesi del cinema d’Herguera.

També es clou el cicle Fritz Lang. El període mut amb dos guions signats per la que aleshores era la dona del director, Thea von Harbou, Els espies i La dona a la Lluna, dos films de 1928 que donen pas a la seva filmografia sonora, objecte d’un nou cicle a partir de juliol, coincidint amb l’any del 50è aniversari de la mort del mestre alemany.