Premsa
20/07/2026
Warren Sonbert, cineasta molt vinculat a l'univers de la Factory d'Andy Warhol, és la principal novetat de la programació de setembre, que també inclou una nova edició de 'Les golfes' i la restauració del mes: 'Sois belle et tais-toi!' de Delphine Seyrig. Continua l'exposició: 'Feminismes fílmics: 1976-2026' i arriben a la seva fi els cicles que ens han acompanyat tot l'estiu: Tu i jo, què? Comèdies romàntiques; La repesca!; Jane Fonda; Fritz Lang sonor i Aki Kaurismäki.
Warren Sonbert és una figura fonamental de la història del cinema com a art de muntatge. Vinculat a la Factory d’Andy Warhol i al cinema underground novaiorquès dels seixanta, les seves obres de joventut retraten la cultura pop, la incipient vida gai i l’escena artística amb una càmera propera al diari filmat. Aquesta retrospectiva integral acompanya la publicació del llibre de Francisco Algarín Navarro i Carlos Saldaña Puente aéreo. Escritos de Warren Sonbert, i es complementa amb clàssics de Sirk, Vertov i Hitchcock que dialoguen amb el seu cinema.

Acabem el recorregut per un dels gèneres més populars, mutants i persistents de la història del cinema: un territori on les formes del desig, les convencions socials i les fantasies sentimentals es negocien a cop de diàleg. El cicle bascula entre les representants més canòniques, com Quatre bodes i un funeral o Tens un e-mail, i desviaments cap a altres geografies i sensibilitats, com Shangai Blues, de Tsui Hark, o La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona, que coincidint amb les festes de la Mercè es projectarà a la plaça de Salvador Seguí, precedida de l'actuació del grup Masoniería.

Recuperació d'algunes de les pel·lícules més destacades del 2025, votades per l’equip de la Filmoteca. Una invitació a redescobrir aquestes obres amb temps, en pantalla gran i oferint un espai compartit entre propostes de gran públic i altres de més minoritàries. Els títols que encara es poden veure són una bona mostra de la diversitat de la selecció: el documental Flores para Antonio, Hard Truths, de Mike Leigh, o una de les sorpreses del gènere fantàstic i de terror, Weapons.

Continua el repàs a l'extensa carrera d'aquesta incona que és història del cinema i de l’emancipació. Amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina. El cicle inclou aquest setembre Letter to Jane, l'assaig audiovisual de Godard i Jean-Pierre Gorin sobre política, representació i el paper dels mitjans a partir d'una fotografia de l'actriu, i films sorgits de Hollywood com Julia, La síndrome de la Xina, Agnès de Déu o On Golden Pond, que va impulsar per coincidir a la pantalla amb el seu pare Henry Fonda, ja molt malalt poc abans de morir.

Com a complement als darrers films dirigits per Fritz Lang (Los sobornados, Human Desire, Moonfleet o Mientras Nueva York duerme), el cicle incorpora també les dues parts de Das indische Grabmal, dirigides el 1921 per Joe May a partir d’un guió escrit pel mateix Lang amb Thea von Harbou. Una fantasia exòtica d’aventures que el cineasta recuperaria, dirigint la seva pròpia versió, en el seu retorn a Alemanya.

Aki Kaurismäki va situar al mapa la cinematografia finlandesa. Arriba a la fi el recorregut per l’inconfusible món melancòlic i humanista del director. Un univers poblat per personatges tan impassibles com sobrecarregats d’emocions. Amb una posada en escena minimalista, el·líptica i sòbria, i una visió molt crua de la realitat, el cineasta combina l’humor sec i de vegades surrealista amb una gran sensibilitat emocional.

Recuperació de Sois belle et tais-toi! (Calladeta estàs més maca!), on Delphine Seyrig reuneix vint-i-tres actrius franceses, angleses i nord-americanes -entre elles, Jane Fonda, Juliet Berto i Maria Schneider- que evoquen la seva experiència professional amb el sexisme com a fil conductor. Concebut gràcies a les tecnologies de vídeo portàtil dels anys setanta, el film és fruit d’un veritable esperit de desobediència i emancipació feminista. Però si bé el mateix suport va fer-ne possible la circulació de còpies, amb els anys també ha acabat condicionant l’estat del material. Avui, una nova restauració impulsada per la Biblioteca Nacional de França i el Centre Audiovisual Simone de Beauvoir permet recuperar tota la seva vigència en diàleg amb l'exposició Feminismes fílmics.

A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
Fins al 29 de novembre
En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l'exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català. La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
Col·labora: España en libertad. 50 años.
Com a activitats paral·leles destacades, hi haurà una visita comentada a l'exposició a càrrec de Pilar Monsell, muntadora de les peces de la mostra, i Cinema a la plaça el 24 de setembre en el marc de les festes de la Mercè, amb la projecció de La amiga de mi amiga de Zaida Carmona, precedida d'un concert del grup Masoniería.

El BARQ Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona és l'únic festival de cinema d'arquitectura de l'Estat espanyol i es consolida com un espai cultural, lúdic i de reflexió obert a tota la societat, potenciant una mirada crítica sobre l'entorn construït, la idea de ciutat i els espais que volem habitar. 5 espais / 5 mirades és una de les iniciatives impulsades pel BARQ en el marc de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura. El projecte consisteix en l'encàrrec de cinc curtmetratges d'autor a cineastes vinculats a l'àrea metropolitana de Barcelona que es presentaran el dijous 17 de setembre a la Sala Chomón.
La digitalització del mes dins de Visibilitzem el cinema català és Companys, procés a Catalunya (Josep M. Forn, 1979), que serveix per reivindicar la figura de Carme Ballester, que no va ser només “la dona de Companys”, sinó una dona amb idees polítiques, compromesa amb la República i amb la preservació de la memòria del president afusellat. El film s'acompanya de Matrimoni Companys, una pel·lícula familiar de dos minuts rodada en plena Guerra Civil espanyola per l’aleshores conseller de Finances i president del consell executiu de la Generalitat, Josep Tarradellas.
El cicle Les golfes que comissaria Desirée de Fez presenta Pathogen, pel·lícula de zombis dirigida per l’americana Emily Hagins quan només tenia 12 anys. Rodada pràcticament sense recursos, està plena d’idees estimulants tant en relació amb el cinema de zombis com sobre la representació de l’adolescència. Té, a més, l’encant d’haver estat rodada el 2006 en vídeo domèstic, cosa que li dona genuïnament la textura de moda, la del digital poc definit i trencat.

I no obideu que la FilmoXica d'estiu continua anant en bicicleta!
