Retrospectiva de Stanley Donen, el rei dels musicals

28/07/2019

Una retrospectiva homenatja el director de ‘Singin’ in the Rain’ i ‘On the Town’, desaparegut el 21 de febrer passat. ‘El feeling de Stanley Donen’ s’allargarà tot el més d’agost i consta de 14 pel·lícules, incloses comèdies sofisticades com ‘Charade’ o ‘Indiscreet’.

El 21 de febrer passat va desaparèixer un dels darrers supervivents de l’època daurada del Hollywood clàssic, el director Stanley Donen, gran renovador del gènere musical, a qui ara la Filmoteca dedica una retrospectiva d’homenatge, que a més coincideix amb el cicle ‘Musicals, tal com sonen’.

Nascut el 13 d’abril de 1924 a Columbia, Carolina del Sud, en el si d’una família de comerciants jueus, Donen va passar la seva infància en sales de cinema, on va descobrir la seva vocació com a ballarí veient Ginger Rogers i Fred Astaire a Flying Down to Rio, a qui més endavant dirigiria en la memorable escena de Royal Wedding on ballava per les parets i el sostre de l’habitació. 

Es forma en dansa des de ben petit i el 1940 es trasllada a Nova York, on debuta a Broadway en un muntatge de Pal Joey. Allà coincideix amb Gene Kelly, que el contracta com a ajudant de coreografia, i tots dos entren a la Metro Goldwyn Mayer de la mà d’Arthur Freed per escriure algunes de les pàgines més brillants del musical nord-americà. Debuten com a tàndem creatiu el 1949 amb On the Town, que revoluciona el gènere traient-lo dels platós i traslladant l’acció als escenaris naturals dels carrers de Nova York. Tres anys més tard arriba Singin’ in the Rain, musical monumental i esplèndid document del sotrac que va suposar el pas del cinema mut al sonor al Hollywood de finals de la dècada dels 20. 

Encara a la Metro dirigiria a quatre mans amb Kelly It’s Always Fair Weather, i en solitari Seven Brides for Seven Brothers, però poc després va trencar el seu contracte amb la companyia i la col·laboració amb Kelly. Ja amb la Paramount va rodar a París Funny Face, protagonitzada per la seva musa Audrey Hepburn, i amb la Warner The Pajama Game, Damn Yankees i la comèdia sofisticada Indiscreet, una escapada del musical que s’imposaria als anys 60, en ple declivi del gènere, quan la filmografia de Donen es diversifica i dona mostres del seu talent a la comèdia hitchcockiana Charade, l’àcida radiografia de la crisi d’una parella Two for the Road o Staircase, on Rex Harrison i Richard Burton interpretaven una parella de perruquers homosexuals. 

Als anys 70, i després d’una raresa com The Little Prince, on col·labora amb Bob Fosse, un altre gran renovador del musical, la carrera de Donen entra en decadència, amb productes poc reeixits com Saturn 3, Blame it on Rio i una mirada nostàlgica al cinema i el musicals clàssics a Movie Movie. El 1998, però, l’Acadèmia de Hollywood, que mai l’havia ni tan sols nominat, li concedeix l’Oscar honorífic, un reconeixement que Donen va agrair cantant i ballant Cheek to Cheek, un record a aquell Fred Astaire que li va despertar una vocació que el portaria a guanyar-se el títol de Rei dels musicals.