Coincidint amb el centenari del naixement del cineasta represaliat pel règim soviètic, el cicle repassa la seva obra poètica, sensual i amarada d’influències orientals. ‘Sayat Nova’, el film més emblemàtic de Paradjànov, obre la programació divendres 2 de febrer.
“En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple” (Jean-Luc Godard).
D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov (Tiflis, 1924 - Yerevan, 1990) representa com pocs el paradigma del gran artista políticament represaliat. Considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista. L’eros i el tànatos són els dos grans pilars temàtics entorn dels quals construeix un cinema poètic, lúdic i sensual, que descriu, a través de llegendes d’un sumptuós sabor oriental, la idiosincràsia i l’èpica de pobles mítics del Caucas i dels Carpats ucraïnesos.
Mai no va fer cinema polític ni dissident, ni va tocar temes socials, però la recuperació d’aquestes cultures va fer que patís tot el pes del totalitarisme soviètic, temorós que despertés identitats nacionals. El 1974, acusat de tràfic d’art i d’homosexualitat, és condemnat a cinc anys de treball forçat en un gulag i, quan en surt, se li prohibeix dirigir i viu en la més absoluta pobresa. Poc abans de la perestroika, i sota la pressió internacional, se li permet rodar els seus dos últims films poc abans de morir.
Paradjànov va renegar de tota la seva obra anterior a 1964. Va ser el film de 1965 Tini zabutykh predkiv (Els corsers de foc) el que el va donar a conèixer internacionalment i el va convertir en una celebritat, mentre la seva obra era sistemàticament prohibida a la Unió Soviètica. La primera pel·lícula de Tarkovski, La infància d’Ivan (1962), va ser definitiva en el seu canvi de rumb creatiu, i va encetar una amistat i influència mútua entre els dos cineastes.
A Sayat Nova (1969), l’obra magna de Serguei Paradjànov, s’endinsa en la ment i la poesia d’aquest trobador armeni del segle XVIII, font d’inspiració de tota la seva obra, en un poema visual d’una espiritualitat i una inventiva sense precedents. Amb una plasticitat i un refinament pictòric extraordinaris, Paradjànov compon una successió de quadres realistes i al·legòrics que evoquen alhora el preciosisme de les icones i l’onirisme surrealista. Els censors de Bréjnev la van retallar, rebatejar (amb el nom d’El color de la granada) i, finalment prohibir.
La seva filmografia no es reprèn fins deu anys més tard, a mitjans de la dècada dels 80, per la repressió que va patir, tot i que la seva obra havia estat reivindicada per grans figures com Yves Saint-Laurent, Françoise Sagan, Jean-Luc Godard, François Truffaut, Luis Buñuel, Federico Fellini, Michelangelo Antonioni o Andréi Tarkovski.
La sessió de dimecres 7 de febrer a les 17.00 h també forma part del cicle Aula de Cinema, i serà presentada per Luis Aller (Bande à part). S’hi projectarà Els corsers de foc, vibrant i poètica representació de la vida, l’amor i la mort a les muntanyes d’Ucraïna. Paradjànov parteix d’una llegenda popular i se l’apropia, inspirant-se en la tradició folklòrica de la regió, els colors, la música i els rituals. La sessió es clourà amb un col·loqui amb el públic.