Una de les figures més innovadores de les dècades dels vuitanta i noranta en la cinematografia japonesa, sobretot pels seus retrats sensibles de les emocions adolescents. Mort prematurament, és pràcticament desconegut fora del seu país. Una oportunitat extraordinària per a descobrir-lo, amb la col·laboració de Fundación Japón, de l’1 al 14 de febrer a la Filmoteca.
La mort prematura, a 53 anys, de Shinji Sômai (1948-2001) va privar el cinema japonès d’un dels directors més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta. Definida com “la baula perduda entre la fi del sistema d’estudis del Japó i l’auge del cinema independent”, la seva obra –composta de tretze llargmetratges–, experimenta amb estils i gèneres –sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil–, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació.
Virtuós del pla seqüència, va explorar a fons les possibilitats expressives de les preses llargues tot jugant amb el cos humà, el moviment i el temps d’una manera exquisidament sofisticada. Tot i ser considerat el millor director japonès de la seva generació pels lectors de Kinema Junpo –la revista de cinema més prestigiosa del país- i haver exercit una gran influència en cineastes nipons contemporanis com Shunji Iwai, Kiyoshi Kurosawa, Hirokazu Koreeda o Ryusuke Hamaguchi, Sômai és pràcticament desconegut a Occident.
Un director original i visionari, autor de pel·lícules d’un profund alè líric que transmeten l’alienació, la frustració i la ràbia de la joventut japonesa, i que el crític Chris Fujiwara ha comparat amb Jean Vigo i Nicholas Ray.
L’obra de Shinji Sômai arriba ara per primera vegada a les nostres pantalles amb aquesta retrospectiva que inclou set dels seus tretze llargmetratges. De l’1 al 14 de febrer serà a la Filmoteca de Catalunya gràcies a la col·laboració de Fundación Japón, i tot seguit també es podrà veure a Cineteca Madrid, Filmoteca de València i Filmoteca de Galícia.
Amb la col·laboració de:
