Cicle
La mort prematura, a cinquanta-tres anys, de Shinji Sômai (1948-2001) va privar al cinema japonès d’un dels directors més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta. Definida com “la baula perduda entre la fi del sistema d’estudis del Japó i l’auge del cinema independent”, la seva obra -composta de tretze llargmetratges-, experimenta amb estils i gèneres -sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil–, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació.
Virtuós del pla seqüència, va explorar a fons les possibilitats expressives de les preses llargues tot jugant amb el cos humà, el moviment i el temps d’una manera exquisidament sofisticada.
Tot i ser considerat el millor director japonès de la seva generació pels lectors de Kinema Junpo –la revista de cinema més prestigiosa del país- i haver exercit una gran influència en cineastes com Kiyoshi Kurosawa o Ryusuke Hamaguchi, Sômai és pràcticament desconegut a Occident.
El seu cinema arriba per primera vegada a les nostres pantalles.
Amb la coordinació de: