La romeria del pecat
Tot va començar com una manifestació de cinefília: com que la censura franquista no deixava veure determinats films –ni tan sols trossejats–, uns grups, cada cop més nombrosos, es donaven cita (primer a Andorra, després a Ceret o a Arles) per veure, seguides, les pel·lícules prohibides: cinc el divendres, sis el dissabte i cinc més el diumenge, abans de retornar al país i a la lògica ministerial d’enviar ànimes al cel si us plau per força.