¡España una, grande, libre! “Dalla barbarie rossa al trionfo della civiltà fascista”
Quant a la representació de l'enemic, el cinema feixista va adoptar sense fissures del punt de vista del cinema "nacional". Juntament amb la representació de la dona, es podria fins i tot afirmar que aquest va ser l'únic àmbit on les seves lectures de la "realitat" de la guerra van ser perfectament coincidents. "¡Espanya una, grande, libre!" n'és una clara prova.