Kenji Mizoguchi va néixer el 1898. El 1904, la crisi econòmica va posar fi a la seva modesta economia familiar. El seu pare, un home violent i maltractador, no va tardar a vendre la seva germana Suzu com a geisha. Ell mateix va deixar l’escola als tretze anys i, ajudat per Suzu, va aprendre a dibuixar i pintar.

Què més es pot dir de Stanley Kubrick? La seva mirada, primer fotogràfica, després darrere una càmera de cinema, va ser obsessivament perfecta, simètrica i creadora d’icones tan inesborrables com el monòlit de '2001: Una odissea de l’espai' i el vestuari futurista de 'La taronja mecànica'.

Jaime Rosales va néixer a Barcelona i viu a Madrid, va estudiar cinema a Cuba i Austràlia i, en quinze anys, ha dirigit sis llargmetratges. L’últim, 'Petra', es va presentar al darrer festival de Cannes i tenim el plaer de preestrenar-lo com a pòrtic d’una retrospectiva que posa de manifest un estil tan dispers com coherent.

Des de mitjan segle passat, els cineclubs han fet possible la difusió d’un “altre” cinema al nostre país. Si en els seus orígens lluitaven sobretot per superar els límits de la miop censura oficial, avui treballen contra una altra miopia, més subtil però igual de poderosa: la comercial.

Han passat nou anys des de la primera mostra de cinema alemany actual. Aquest octubre, el cinema més recent d’aquest país torna a les nostres pantalles, puntual a la seva cita, en una nova col·laboració amb el Goethe-Institut, la Fundació Goethe i German Films.

El Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona (FICGLB) assoleix enguany la seva majoria d’edat amb un total de dotze sessions que inclouen fins a cinquanta-quatre títols arribats d’arreu del món. Com sempre, a moltes de les sessions hi haurà una presentació a càrrec dels equips tècnics o artístics dels films.

Quan es parla de dansa, se sol destacar que és un llenguatge universal. La sisena edició del Choreoscope - Festival Internacional de Cinema de Dansa de Barcelona demostra la universalitat d’una disciplina que es practica, amb múltiples variacions, arreu del món. A més, un element comú la uneix amb el cinema: el llenguatge del moviment.

Tercera temporada de Per amor a les Arts: seguim i creixem. A la proposta liderada per la Filmoteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundació Joan Miró i el FAD/Museu del Disseny s’afegeixen a L’Auditori, la Fundació Mies Van der Rohe, el Gran Teatre del Liceu, la Institució de les Lletres Catalanes, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya.

El Festival de Cinema Jueu ens obre els ulls a la història, la vida i la cultura dels jueus d’arreu del món. El programa d’aquesta vintena edició presenta tretze pel·lícules produïdes a Alemanya, Austràlia, Bulgària, el Canadà, França, els Països Baixos, Israel i Sud-àfrica.

De tant en tant, però regularment, cal revisar els clàssics. Es poden dir Vermeer, Velázquez, Bach, Flaubert, Tolstoi, Proust, John Ford o Carl Theodor Dreyer. Cada vegada hi trobem i aprenem coses noves.