Cicle

Cinema i psicoanàlisi

Torna
Take Off (Gunvor Nelson, 1972)
Hross i oss (Benedikt Erlingsson, 2013)

09/01/2018 - 06/03/2018

calendario

Les Fantasmagories del desig venen de la mà de La Casa de la Paraula. És la cinquena edició del cicle, el qual mostra, des de propostes molt diverses, els vincles que s’estableixen entre les imatges i els fantasmes que habiten el nostre imaginari. Les pel·lícules programades són un bon exponent dels múltiples trajectes que recorre el desig i el conjunt de forces que el determinen.

La psicosi al cinema és un cicle organitzat en ocasió del XI Congrés Internacional de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi, que tindrà lloc a Barcelona entre el 2 i el 6 d’abril del 2018. En el marc d’aquest congrés, que té com a lema “Les psicosis ordinàries i les altres, sota transferència”, s’han seleccionat films en els quals veiem com la psicosi és una font d’inspiració per al cinema.
 

Programa

imagen card
The Ladies Man
Amb el seu primer film en color, Lewis integra el gag en un discurs narratiu unitari, entrant d'aquesta manera en la maduresa creativa.
imagen card
Rosencrantz & Guildenstern Are Dead
Rosencrantz i Guildenstern han mort
Basada en una obra teatral del mateix Tom Stoppard, narra la història del príncep Hamlet a través de les trifulgues i reflexions d'aquests dos personatges secundaris –amics d’infantesa del príncep– del drama shakespearià.
imagen card
Cinema i psicoanàlisi - Sessió de curtmetratges
Quatre peces experimentals que investiguen els límits de la imatge femenina i la seva representació física.
imagen card
Les jours où je n’existe pas
Els dies que no existeixo
El problema d’Antoine Martin és que només existeix un dia de cada dos. I és des d’aquesta circumstància tan personal que coneix Clémentine, una noia que viu a temps complet.
imagen card
Primer
Dos enginyers passen el seu temps lliure fent experiments en un garatge.
imagen card
Sessió doble Cinema i psicoanàlisi: "Paraíso" y "Fragmentos"
imagen card
Hross i oss
De cavalls i homes
Un film singular, a mig camí entre les comèdies costumistes de l’Ealing i el surrealisme de Roy Andersson, que enllaça petites històries d’un llogaret rural.
imagen card
La nave delle donne maledette
El vaixell de les dones maleïdes
Una noia és condemnada a deu anys de treballs forçats després de ser acusada injustament d’infanticidi.
imagen card
Pusher
Contagiat pel naturalisme brut del moviment Dogma i per l’energia postmoderna de Tarantino, Nicolas Winding Refn ('Driver') fa tota una declaració d’intencions en el seu debut com a cineasta.
imagen card
Chibusa yo eien nare
Que els pits siguin eterns
Amb el suport de directors com Kinoshita i Ozu, i malgrat la desaprovació dels sectors més conservadors i masclistes del cinema japonès, Kinuyo Tanaka –la primera cineasta nipona, musa de Kenji Mizoguchi i esposa de Hiroshi Shimizu- va mantenir la seva activitat com a realitzadora, iniciada el 1953 amb Cartes d’amor. El seu segon film narra la història d’una jove poetessa condemnada per un càncer de pit.
imagen card
Black Moon
Lluna negra
"Amb aquest film volia imitar la mecànica de somniar despert al marge de qualsevol regla psicològica o dramàtica. Atès que avançava en territori desconegut, titubejava, desproveït de qualsevol referència" (Louis Malle).
imagen card
Él
LUIS BUÑUEL, 1952.
imagen card
El desencanto, amb presentació a càrrec d'Irene Domínguez
El darrer dels Panero, Leopoldo, va morir el mes de març passat. La seva mort és excusa més que suficient per projectar el film biogràfic que, dirigit per Jaime Chávarri i protagonitzat pels membres d’aquesta família, ens proposa un passeig pels límits sempre difusos entre la bogeria i la lucidesa.
imagen card
Taxi Driver
La primera col·laboració de Martin Scorsese amb Paul Schrader com a guionista és aquesta història sobre un veterà de la guerra del Vietnam que treballa de taxista nocturn a Nova York que va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes.
imagen card
Elle s'appelle Sabine
El seu nom és Sabine
Sabine Bonnaire és una noia autista. La seva germana, la reconeguda actriu francesa Sandrine Bonnaire, debuta com a directora homenatjant-la amb un documental commovedor.