Cicle
La infantesa: el paradís perdut
10/04/2018 - 14/04/2018
En aquest sentit, la cinematografia iraniana és la que ha produït els millors retrats infantils en els darrers trenta anys, i esdevé particularment interessant en la manera com els vailets han estat utilitzats per tal de burlar la censura i mostrar, metafòricament, els defectes i les carències del sistema de valors del país.
Si bé ja abans de la revolució islàmica el cineasta i mestre de Kiarostami, Shahid Saless, va plasmar les roïnes condicions de vida d’un nen de família pobra a Un fet senzill, amb l’arribada del govern religiós la censura va prendre el comandament de tot, i els cineastes —amb Kiarostami obrint el camí— van comprendre que, a través de la innocència dels infants i la seva condició de criatures sotmeses al control patriarcal, es podien dir moltes més coses que no les que eren permeses i que, a més, es podia fer robant el cor a l’espectador. Aquest cicle es programa amb motiu de la publicació del llibre Paraísos perdidos. La infancia en 50 películas, de Jordi Picatoste.
Programa
