Sara Gómez

Amb la premissa d’“un cinema revolucionari per a la revolució”, l’illa de Cuba es converteix, durant els primers anys del règim castrista, en un dels centres de producció i experimentació cinematogràfica més interessants, i en punta de llança de l’anomenat Nuevo Cine Latinoamericano.

És durant aquesta “edat d’or del cinema cubà”, quan la cineasta afrocubana Sara Gómez (1943-1974) enregistra els canvis d’aquest vertiginós procés polític, i, a través de la seva mirada de dona, negra i revolucionària, es compromet amb els moviments d’alliberament i justícia social mitjançant un cinema popular que adopta una postura antropològica i didàctica a l’hora d’investigar la realitat del seu país.

Al llarg d’una dècada realitza una vintena de curtmetratges amb els quals tracta temes controvertits com la marginalitat, el masclisme, els prejudicis tradicionals, la identitat nacional o la cultura afrocubana. El 1974, la seva mort prematura a trenta-un anys, va posar fi a una carrera fulgurant culminada amb la qual es considera la seva obra mestra, De cierta manera, la qual, tot i estar realitzada durant el “quinquenni gris”, continuava assenyalant mancances per resoldre del poble cubà.

Amb la col·laboració de: