Dossier Film (INCLÒS A Aula de Cinema 2023/2024)

Artavazd Peleshian. Escoltar les imatges, veure el so

Introducció

Escoltar les imatges, veure el so

D'origen armeni, format a l’URSS,  Artavazd Peleshian estableix un pont entre l’avantguarda soviètica dels anys vint i trenta i els seus contemporanis.

La recerca d’un llenguatge pròpiament cinematogràfic, proper a la poesia, el va portar a conceptualitzar el muntatge a distància en clara referència a la composició musical, l’altre gran pilar del seu cinema.

Fitxa tècnica Obitateli

Direcció

Artavazd Peleshian

Guió

Artavazd Peleshian

Producció

Unió Soviètica

Any

1975

Fitxa tècnica Vremena Goda - Tarva Yeghanaker (Seasons of the Year)

Direcció

Artavazd Peleshian

Guió

Artavazd Peleshian

Música

Tigran Mansuryan

Fotografia

Mikhail Vartanov

Producció

Unió Soviètica

Any

1975

La crítica diu

El cinema d’Artavazd Pelesjan sembla haver arribat d’un altre planeta. Res a veure amb el realisme desenfrenat que, malgrat els origens exòtics, sembla sempre el mateix; ni amb el cinema experimental que sovint es limita a desenvolupar unes quantes idees. Les dues pel·lícules projectades a Venècia van reafirmar l'originalitat d'un artista que ha construït el seu propi llenguatge; la seva presència a la programació d'"Orizzonti" ha posat de manifest com l'homologació del cinema independent no es pot atribuir només al predomini de la dimensió narrativa. El que avui apareix com una barrera infranquejable és més aviat l'estreta relació entre el representant i el representat.  

  

Pelesjan, en canvi, ens convida a recuperar la discontinuïtat del llenguatge cinematogràfic. Ho fa restituint l'autonomia als seus components originals: so i imatge, concebuts i treballats per separat. N'hi ha prou amb veure l'íncipit de la bella Vrmena Goda (1975) per adonar-se del pes específic dels plans: no simplement bells, sinó detonadors de metàfores i analogies, símbols i al·lusions. La seva teoria del “muntatge remot" també es basa en la força desencadenadora d'imatges i sons. A diferència d'Eisenstein, que va precipitar diferents plans en la creació d'un únic concepte, Pelesjan postula la separació entre blocs de plans. Aquesta distància permet la producció d'una sèrie de relacions, d'analogia o tensió, entre els blocs.  

  

Es tracta d'un cinema d'absoluta llibertat, incomparable a cap discurs ideològic, que no és d'estranyar que feia anys que la intel·lectualitat soviètica havia posat en un calaix. (...) Les coordenades temporals i espacials són esborrades per un muntatge que aïlla les imatges per fer-les ressonar en absència de relacions amb la realitat de la qual van ser extretes. Cinema monumental –així s'ha definit– però gens pesat.  

  

A partir de l'experiència de les avantguardes dels anys vint, però també de cert cinema modern, Pelesjan atorga un lloc central tant al seu lloc d'origen (la terra armènia li proporciona temes i estímuls, rostres i escenaris però també metratges d'una intensitat poc freqüent). ) com a l'espectador. Reticent a utilitzar actors ("El tema de les meves pel·lícules és l'home, si hi hagués un actor famós, faria riure") i a fer ús de les paraules ("El fet que una paraula apel·li a un pensament, a l'anàlisi o a la psicologia" està en contradicció amb la meva concepció del cinema com a intuïció, emoció"), el director ha creat un cinema pur que no només potencia la força de les imatges i els sons, sinó que també es basa en la seva absència. «La possibilitat de l'existència irreal d'una imatge absent, això és el que constitueix el misteri de l'edició a distància» (totes les afirmacions són extretes de l'entrevista concedida a François Niney a «Cahiers du Cinéma», 454).  

  

Això és el que passa a Vrmena Goda, un retrat d'una comunitat de muntanya atrapada en el pas cíclic de les estacions. Aquí, la idea de descens/caiguda, expressada en un repte juganer entre la natura i l'home, s'itera i s'ordena de manera rítmica per funcionar com a detector d'emocions i sentiments. Un conjunt de figures i pensaments que la paraula no pot empresonar. Com per recordar-nos que, abans de ser una imatge o un so, una pel·lícula és la traducció a un nou llenguatge d'una experiència de la realitat. 

  

Chatrian, Carlo. "VRMENA GODA/KYANQ." Cineforum 10, 2011: 66. Disponible a ProQuest, https://www.proquest.com/magazines/vrmena-goda-kyanq/docview/1688041545/se-2?accountid=188144   

Bibliografia

Becerra, Sergio i Fontanel, Rémi. "Materia y cosmos: las películas de Artavazd Pelechian." (2011).    

MacDonald, Scott. “Arthur Peleshian”. A critical cinema 3: Interviews with independent filmmakers. Vol. 3. Univ of California Press, 1998. 

Muguiro, Carlos. "Los Tres Silencios De Pelechian." Caimán Cuadernos de Cine 2012: 82-3.  

Pick, Anat, i Guinevere Narraway, eds. Screening nature: Cinema beyond the human. Berghahn Books, 2013. 

Pigoullié, Jean-François. "Pelechian: le montage-mouvement." Cahiers du cinéma 454 (1992): 30-34. 

Schlegel, Hans-Joachim, de Hadeln, Moritz, i de Hadeln, Erika, eds. Les documentaires de la Republique Sovietique d’Armenie. Une retrospective. 21º Festival International du Film Documentaire de Nyon, 1989.

Zunzunegui Diéz, Santos. "Entusiasmo y Melancolía." Caimán Cuadernos de Cine 2012: 81. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema