Cinema en primera persona | Walden (Diaries, Notes & Sketches)

Jonas Mekas és una figura clau de l’avantguarda cinematogràfica nord-americana: redactor en cap de Film Culture, cofundador de la Film-Makers’ Cooperative, així com de l’Anthology Film Archive de Nova York.

Els seus diaris i notes filmats són registres subtils dels sentiments, les emocions i la quotidianitat de les persones que l’envolten, intensificant, amb la seva càmera Bolex, petits moments evanescents. L’estil, la metodologia i l’actitud de l’autor han influenciat com pocs el cinema experimental dels segles XX i XXI.

Direcció - Jonas Mekas 

Guió - Jonas Mekas 

Fotografia - Jonas Mekas  

Producció - Filmmakers Distribution Center 

País d’origen - Estats Units 

Idioma original - Anglès 

Any - 1969 

Durada - 180’ 

Walden: Diaries, Notes and Sketches (Jonas Mekas, 1969)

Jonas Mekas (1922-2019) va entendre el cinema no només com una pràctica artística, sinó com una manera de viure. Ell mateix es definia com a filmmer, algú que filma per testimoniar allò que l’envolta: el quotidià, l’atzar, els petits esdeveniments que surten al pas i que, amb el temps, esdevenen notes d’un diari fílmic, alhora que vital. El seu cinema s’articula com una constel·lació de moments modestos i fragmentaris, filmats amb una sensibilitat lírica i melangiosa, orientada a preservar instants tal i com són filtrats per una memòria fràgil amb la qual es mira de fer front a l’acció del temps, tot reivindicant l’exercici tossut d’una mirada resilient.

Forjat en el dolor de l’exili, Mekas esdevé una figura capdal de l’escena underground novaiorquesa i un dels seus principals catalitzadors. Enmig un context cultural dens i radicalment innovador —on conflueixen l’expressionisme abstracte, la música experimental, la poesia beat, el moviment Fluxus i tota la resta d’artistes europeus exiliats—, Mekas exerceix un paper fonamental com a animador, organitzador i promotor d’aquella comunitat creativa. A través de plataformes com Film Culture, el Village Voice, el New American Cinema Group, la Film-Makers’ Cooperative o l’Anthology Film Archives, lidera una rebel·lió de resistència ètica i cívica on el cinema s’assumeix com una eina per transformar la vida quotidiana, però també com un entorn mitjançant el qual generar vincles.

El seu és un cinema de l’errància, del trànsit perpetu, però també resta marcat per la voluntat de fer de la vida l’únic programa creatiu, sense guió ni projecte tancat, construït a partir de les restes d’allò viscut. Walden (Diaries, Notes and Sketches) és una de les seves obres més representatives i un punt d’inflexió del cinema experimental nord-americà. Inspirada explícitament en Walden; or, Life in the Woods (1854), de Henry David Thoreau, l’obra es constitueix en hereva del seu esperit rebel, entossudit en construir un refugi simbòlic fet de sensacions d’instants recol·lectats en el curs del temps. Abans i després de Walden, Mekas continuarà filmant diaris, però en aquesta obra manifesta clarament el trànsit de la ferida oberta per l’exili cap a la descoberta i l’afirmació d’una nova comunitat, en companyia de la qual aposta per celebrar el present.

As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty

Tot i que és més conegut com a poeta a Lituània, el seu país de naixement, Jonas Mekas és sens dubte la figura més important del cinema d'avantguarda nord-americà. Donat el seu paper crític a la fundació d'Anthology Film Archives, la revista Cooperative and Film Culture de cineastes, no hi ha dubte que el curs de la història del cinema d'avantguarda seria significativament diferent sense Mekas. Però, paradoxalment, el padrí del New American Cinema —fins i tot va encunyar el terme a finals dels anys cinquanta— fa pel·lícules que no semblen en absolut americanes. Mentre Mekas continua abraçant l'avantguarda nord-americana, la seva pròpia obra és la d'un expatriat. 

Mekas va arribar als EUA el 1949, un refugiat lituà acabat de sortir d’un campament de persones desplaçades. Poc després va començar a filmar amb un Bolex de 16 mm i, des de llavors, no ha parat. Va començar el seu cicle èpic de diaris cinematogràfics, que inclou Walden (1964-69), Reminiscències d’un viatge a Lituània (1971-72) i Lost, Lost, Lost (1976) (...). 

La modèstia autosuficient de la insistència de Mekas que "no soc cineasta, soc filmador" recorda la declaració del poeta victorià John Clare: "Vaig trobar els poemes als camps / i només els vaig escriure". Mekas és, de fet, el poeta arcadià de les avantguardes. Portant sempre la seva càmera de cinema amb ell, Mekas captura la vida quotidiana dels seus amics i familiars: menjars, vacances, tardes mandroses al parc. Puntualitzats per intertítols rugosos, sovint lletrats a mà, i acompanyats de monòlegs solts recitats amb la seva veu del món antic, encara molt accentuada, les pel·lícules de Mekas tenen la cruesa d’un diari escrit. Gairebé per casualitat, proporcionen una història incidental del cinema d'avantguarda nord-americà i del seu entorn, amb directors de Dreyer a Bogdanovich al costat de John Lennon i Andy Warhol. 

 (...) 

Frye, Brian. (Nov/Dec 2001). As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty. Film Comment; New York Vol. 37, Iss. 6, p. 74-75. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Hibon, Danièle; Eizykman, Claudine; Kubelka, Peter (et al.). (1992). Jonas Mekas. París: Jeu de Paume, Réunion des musées nationaux, 110 p. 

James, David E. (1992). To free the cinema: Jonas Mekas & the New York underground. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 333 p.  

Mekas, Jonas. (cop. 2017). Cuaderno de los sesenta: escritos 1958-2010. Buenos Aires: Caja negra, 439 p.  

Mekas, Jonas. (cop. 2008). Ningún lugar adonde ir. Buenos Aires: Caja negra, 436 p. 

Sitney, P. Adams. (2008). Jonas Mekas and the Diary Film. A: Eyes upside down: visionary filmmakers and the heritage of Emerson. New York: Oxford University Press, p. 83-97.