- Cinema negre, policíac  - Thriller -  Retrat - Quadre - Detectiu - Amor - Gelosia - Anys 40

- Adaptació cinematogràfica - Alta societat - Flashbacks

Podem dir que tot és perfecte en aquesta meravellosa pel·lícula. I ho és perquè així va voler-ho la sort, perquè allò que podia haver estat un exemple d’obra d’art espatllada per la maquinària empresarial de Hollywood es va convertir en un exemple d’innovació en el gènere del thriller d’intriga nord-americà. De fet, la idea de convertir a la víctima en sospitosa, original de la novel·la, és millorada al film pel procediment de convertir l’assassí en narrador de la primera part mitjançant flashbacks.

El fet que la heroïna no aparegui durant bona part del metratge planteja un problema que Preminger soluciona per mitjans visuals i auditius. Diverses escenes estan presidides per un retrat de Laura que penja sobre la xemeneia de casa seva, i se sent repetides vegades una peça musical favorita del personatge (el “tema de Laura”): al principi de la pel·lícula, al tocadiscos de la protagonista, al restaurant, etc. L’aire clàssic i la capacitat inquietant del retrat i del tema musical no només expliquen la creixent obsessió del policia per la dona llur mort està investigant, també ajuda a mantenir present el personatge a la consciència de l’espectador.

La segona gran innovació és el fet de situar l’assassinat en el marc de l’elegant i sofisticada alta societat novaiorquesa, amb els seus moderns pisos de Park Avenue, els seus elegants restaurants, un món on l’enginy verbal, l’encant i l’autocontrol mantinguts en circumstàncies adverses són simples eines de supervivència.

Diego Wallace, José de. Otto Preminger. Madrid: T&B, 2003.

ESO i Batxillerat/CF

• Mark McPherson, el detectiu que interpreta Dana Andrews, respon als trets comuns dels investigadors privats del cinema negre. Quins són? Humphrey Bogart va interpretar un detectiu famós al film El sueño eterno. Com es deia? En què s’assembla a McPherson?

• No veiem a la protagonista, Laura, fins al minut quinze del film i ho fem en forma de flashback quan el seu amic Waldo la recorda. En què consisteix la tècnica del flashback? Amb quines finalitats s’utilitza al cinema? Busca exemples a altres pel·lícules.

• Joseph LaShelle, director de fotografia, va guanyar l’Òscar a la millor fotografia en blanc i negre per Laura l’any 1944. Quines tasques desenvolupa el director de fotografia al cinema? Qui forma el seu equip? Creus que és un ofici prou conegut? Possiblement coneguis els directors dels teus films favorits, però coneixes qui són els seus directors de fotografia? Investiga!

- Callahan, Dan. Only a dream. “Sight & Sound”, vol. 21, núm. 3 (Mar 2012), pàg. 50-53.

- Diego Wallace, José de. Otto Preminger. Madrid: T&B, 2003.

- Laura (DVD). Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2006.

- Marinero, Manolo. Laura. “Casablanca”, núm. 29 (mayo 1983), pàg. 56.

- Santamarina, Antonio. Laura: Otto Preminger. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2001.

- Serna Mené, David. Laura: Otto Preminger: 1944. Valencia: Nau llibres ; Barcelona: Octaedro, DL 2000.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema