Dossier Film (INCLÒS A John Ford)

The Man who shot Liberty Valance

El hombre que mató a Liberty Valance

Fitxa tècnica

Direcció John Ford
Guió James Warner Bellah i Willis Goldbeck
Música Cyril Mockridge
Fotografia William H. Clothier
Interpretació John Wayne, James Stewart, Vera Miles, Lee Marvin
Producció Estats Units
Any 1962

La crítica diu

 

 

The Man who Shot Liberty Valance és una peça didàctica cinematogràfica. Però també és un poema: el film es desenvolupa amb la simplicitat i concreció d'una balada, amb l'objectivitat i el sentit històric d'un poema èpic. I també un relat.

 

El contrast, el conflicte i les relacions entre Tom i Rance, l'home del passat i l'home del futur, l'home d'acció i l'home d'idees, conformen la substància de la peça didàctica. Primer és Tom qui pren avantatge: ell és qui rescata a Rance, qui generosament troba qui el cuidi, qui li doni lliçons de sentit comú i el protegeix de l'atroç violència de Liberty Valance. Al principi, Rance es nega puritanament i estúpidament a acceptar la realitat de la situació. Treballa com a cambrer en el restaurant per pagar la seva manutenció, i duu davantal. (Les bromes de Tom a la seva costa són, no obstant això, afectuoses, i mostren cert respecte: el crida «Pelegrí»). De mica en mica comença a adquirir dignitat. Tom deixa el poble durant tres setmanes per assumptes de negocis, i Rance comença a posar en pràctica els seus principis.

 


La calidesa del seu sentit del passat i el seu poderós sentiment d'amargor fan que pensar en The Man who Shot Liberty Valance com en una elegia a la simplicitat heroica dels pioners de l'oest resulti temptador. Tom Doniphon resulta l'encarnació mítica —especialment en la persona de John Wayne— de l'heroi de l'oest: honrat i lacònic, generós i sagaç, destre en la forma en la qual cal desembolicar-se en aquest món. Equitare, arcum tendere, veritatem dicere (cavalcar, disparar i dir la veritat): vet aquí l'antiga llei de la noblesa. El retrat d'aquest home i del seu món posseeix una extraordinària calidesa nostàlgica, present en la familiar companyonia que es respira en el «Peter's Restaurant», en el saloon, a la presó on només dorm el xèrif, en Andy Devine, en John Qualen, en Woody Strode, en la histriònica retòrica actoral d'Edmund O'Brien en el paper de Peabody i en aquest fals gentleman que advoca per la causa dels ramaders interpretat per John Carradine.


Fins i tot Liberty Valance i els seus dos acòlits formen part del mite. I la rosa de cactus que creix en el desert. Al principi, Rance Stoddard i els seus ideals semblen, comparativament amb tot això, ingenus i merament teorètics. (Encara que James Stewart realitza una actuació excel·lent, sense rastre d'amanerament ni d'adornaments innecessaris, té el desavantatge d'interpretar, durant gran part de la pel·lícula, a un personatge uns trenta anys més jove que ell, hàndicap més difícil de superar per a Stewart, que interpreta l’immadur Rance, que per a Wayne, que interpreta l'intemporal Tom Doniphon).

 

Anderson, Lindsay. Sobre John Ford: escritos y conversaciones. Barcelona: Paidós, cop. 2001.

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Amengual, Barthélémy. La structure de l'églantine. “Positif”, núm. 243 (jun. 1981), pàg. 60-63.
  • Anderson, Lindsay. Sobre John Ford: escritos y conversaciones. Barcelona: Paidós, cop. 2001.
  • Bernal, Jordi. El hombre que mató a Liberty Valance: el bistec de la discordia. “Dirigido por”, núm. 336 (jul.-agosto 2004), pàg. 81.
  • Bourget, Jean-Loup. L'homme qui tua Liberty Valance. Manuscrit trouvé à Shinbone. “Positif”, núm. 389-390 (jul.-agosto 1993), pàg. 109-111.
  • Boyero, Carlos. El hombre que mato a Liberty Valance. “Casablanca”, núm. 25 (enero 1983), pàg. 47.
  • Collet, Jean. John Ford: la violence et la loi. Paris: Michalon, 2004.
  • Coursen, D F. John Ford's wilderness - The man who shot Liberty Valance. “Sight & Sound”, vol. 47, núm. 4 (Autumn 1978), pàg. 237-241.
  • Coyne, Michael. The Crowded prairie: american national identity in the Hollywood western. London ; New York: I.B. Tauris, 1997.
  • Darby, W. Musical links in Young Mr. Lincoln, My darling Clementine, and The man who shot Liberty Valance. “Cinema Journal”, vol. 31, núm. 1 (Fall 1991), pàg. 22-36.
  • Eyman, Scott. John Ford: print the legend. Madrid: T&B, 2006.
  • Freedman, Carl. Versions of the American imperium in three westerns by John Ford. “Film International”, núm. 18 (2005), pàg. 14-25.
  • Garci, José Luis. Las 7 maravillas del cine. Madrid: Notorius, DL 2015.
  • El Hombre que mató a Liberty Valance (The Man who Shot Liberty Valance)(DVD). Madrid: Paramount, DL 2012.
  • Ingrassia, Catherine.'I'm not kicking, I'm talking': discursive economies in the western. “Film Criticism”, vol. 20, núm. 3 (Spring, 1996), pàg. 4-14.
  • John Ford. "Nickel Odeon", núm. 26 (primavera 2002).
  • Langford, Barry. Revisiting the 'revisionist' western. “Film & History”, vol. 33, núm. 2 (2003), pàg. 26-35.
  • Lauret, Pierre.La tragédie sous la légende: L'Homme qui tua Liberty Valance. “Positif”, núm. 557-558 (juil.-août 2007), pàg. 152-158.
  • Marzabal, Iñigo. Deliberaciones poéticas: cine y ética narrativa. Bilbao : Universidad del País Vasco, DL 2004.
  • McBride, Joseph. Tras la pista de John Ford : searching for John Ford: a life. Madrid: T&B, 2004.
  • Metz, Walter. Have you written a Ford, lately?: gender, genre, and the film adaptations of Dorothy Johnson's western literature. “Literature/Film Quarterly”, vol. 31, núm. 3 (2003), pàg. 209-220.
  • Monterde, José Enrique. El hombre que mato a Liberty Valance. “Dirigido por”, núm. 313 (jun. 2002), pàg. 43-44.
  • Place, Janey Ann. The Western films of John Ford. Secaucus, N.J: Citadel Press, cop. 1974.
  • Rauger, Jean-François. L'homme qui tua Liberty Valance: John Ford. “Cahiers du Cinéma Special” (1993), pàg. 69.
  • Redding, Arthur. Frontier mythographies: savagery and civilization in Frederick Jackson Turner and John Ford. “Literature/Film Quarterly”, vol. 35, núm. 4 (2007), pàg. 313-322.
  • Urkijo, Francisco Javier. John Ford. Madrid: Cátedra, 2009.