Memòria i resistència del poble palestí | A Fidai Film

L’estiu del 1982, l’exèrcit israelià va envair Beirut. Durant aquest període, va assaltar el Centre de Recerca Palestina i va saquejar el seu arxiu, que contenia documents històrics de Palestina incloses col·leccions d’imatges fixes i en moviment.

A Fidai Film pretén crear una contranarrativa a aquesta pèrdua, cercant formes de sabotatge cinematogràfic que reclamin i restaurin les memòries devastades en una exploració de la identitat, la memòria i la resistència.

Direcció - Kamal Aljafari 

Guió - Kamal Aljafari; Ghassan Kanafani 

Música - Simon Fisher-Turner 

Fotografia - (documental amb imatges d’arxiu) 

Interpretació - (documental amb imatges d’arxiu) 

Producció - Palestina-Alemanya-Qatar-Brasil-França 

Any - 2024 

“Kamal Aljafari obre A Fidai Film amb una cita d'Austerlitz en què W. G. Sebald parla de la història, de les imatges emmagatzemades en la nostra ment i d'una veritat amagada en algun lloc desconegut. La cita és en realitat molt més precisa, però aquests tres conceptes expliquen molt bé una pel·lícula composta exclusivament de material d'arxiu i en la qual el que és debat és la nostra relació amb les imatges, fins a quin punt representen la història i quanta veritat contenen, si les imatges són una prova d'alguna cosa o un simple construct que funciona com un bàlsam o un placebo que articula la nostra relació amb la realitat. [...]

Perquè la pregunta que ens hem de fer en el cas concret d'A Fidai Film és què ens diuen les seves imatges, què signifiquen i quina veritat reflecteixen sobre la història de Palestina. En realitat, la pel·lícula d'Aljafari és com un gran signe d'interrogació, una proposta que es defineix més pel que hi ha darrere de les seves imatges que pel que reflecteixen. Un debat que, en última instància, sembla portar-nos de nou a la controvèrsia entre Claude Lanzmann i Georges Didi-Huberman sobre la rellevància de les imatges d'arxiu, per parcials i deficients que puguin ser, com a prova de la veritat històrica. [...]

Aljafari no participa en aquest iconoclasme [de la posició de Lanzmann]; al contrari, la seva pel·lícula és un monument a la supervivència de les imatges, al seu valor testimonial, un esforç titànic contra la seva esborrada. [...]

El 1964 es va fundar a Beirut el Palestinian Research Center amb l'objectiu de convertir-se en l'arxiu de la memòria palestina. El 1982 (durant la massacre de Sabra i Shatila), l'exèrcit israelià el va assaltar, va destruir el Centre i va confiscar tota la documentació que hi havia allotjada. Només una petita part d'aquest arxiu (102 caixes) es va recuperar un any més tard. Aquest és el material que Aljafari utilitza com a base per a la seva pròpia Decasia (Bill Morrison, 2002), una pel·lícula estructurada al voltant de dos eixos interrelacionats: d'una banda, l'arxiu, i de l'altra, la materialitat dels documents en si mateixos, imatges en moviment i fotografies. [...]

Aljafari ens diu: aquí és on comença la meva pel·lícula, amb la denúncia de pràctiques que han dut a terme gairebé tots els règims totalitaris, la de l'esborrament de l'adversari, de l'altre, ja siguin jueus o palestins. El saqueig del Center i la confiscació de tots els seus documents no és simplement un robatori; la seva importància és molt més gran, ja que implica l'esborrament de la memòria d'un poble sencer que queda privat dels seus punts de referència. Iconoclàstia pura: allò que no es pot veure no existeix, o almenys permet argumentar la seva inexistència. [...]

Cada imatge té un valor i cada imatge és irreemplaçable, independentment del seu estat de conservació. No és tota la veritat, però és "una part de la realitat que és veritable".

Aquest sentit matèric es pot apreciar en les pròpies intervencions d'Aljafari, en els seus textos (Ghassan Kanafani, fonamentalment), en les seves veus, però sobretot en aquelles taques vermelles que de vegades esborren textos i de vegades cobreixen la forma humana, establint una dialèctica entre el que es veu i el que roman ocult o ha estat esborrat. A Fidai Film ens mostra que les imatges actuals de la destrucció de Gaza [...] no són una cosa excepcional, sinó un altre pas en un pla sistemàtic per exterminar i esborrar el poble palestí.”

Pena, Jaime. Una parte de la realidad. A: Caimán cuadernos de cine, maig de 2025, núm. 199, p. 52-53.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Franch, Ignasi. Kamal Aljafari: “Palestina está en la raíz de la situación actual del mundo”. A: El Salto Diario [en línia]. Espanya. 22 de febrer de 2025 [Consulta: 4 de febrer de 2026]. 

Pawley, Martin. Kamal Aljafari: hacer películas para existir. A: Caimán cuadernos de cine. Espanya: maig de 2025. Núm. 199, p. 48-51. ISSN 2253-7317

Presentació i col·loqui posterior d'"A Fidai Film". Aljafari, Kamal; Giménez Lorang, Núria; Martí Freixas, Miquel; Vinyes, Marina [enregistrament de vídeo]. Barcelona: Filmoteca de Catalunya, 20 de febrer de 2025. Accés: 4 de febrer de 2026. Disponible a: <https://repositori.filmoteca.cat/handle/11091/84877>

Presentació i col·loqui posterior d'"A Fidai Film". Aljafari, Kamal; Bassas, Xavier; Martí Freixas, Miquel [enregistrament de vídeo]. Barcelona: Filmoteca de Catalunya, 22 de febrer de 2025. Accés: 4 de febrer de 2026. Disponible a: <https://repositori.filmoteca.cat/handle/11091/84881>

Romain Lefebvre. Avec et contre la vidéosurveillance. Voyage dans trois films. A: Images Documentaires. França: març 2021. Núm. 101/102, p. 43-55. ISSN 1255-3468

White Robert G. An Atonal cinema : resistance, counterpoint and dialogue in transnational Palestine. New York : Bloomsbury Academic, 2023