Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2021/2022)

Shrek | AULA B

Introducció

Shrek:

Fita del cinema d'animació anti-Disney, Shrek relata la història d'un ogre malhumorat que, a fi de mantenir el seu pantà desocupat de criatures màgiques, fa un pacte amb Lord Farquaad que el durà a emprendre un viatge amb l'enraonador Ase per rescatar la princesa Fiona.

Mitjançant la reeixida banda sonora i, sobretot, l'humor crític de base adulta que s'hi amaga, el film s'ha convertit en una peça significativa de la generació Z, traspassant la barrera cinematogràfica i endinsant-se en el món dels mems. 

Fitxa tècnica

Direcció

Andrew Adamson, Vicky Jenson 

Guió

Ted Elliott, Terry Rossio, Joe Stillman, Roger S.H. Schulman, Cody Cameron, Chris Miller, Conrad Vernon, William Steig 

Música

Harry Gregson-Williams, John Powell 

Producció

Ted Elliott, Penney Finkelman Cox, Jane Hartwell, Jeffrey Katzenberg, David Lipman, Sandra Rabins, Terry Rosio, Aaron Warner, John H. Williams  

Any

2001

La crítica diu

“Si Antz va intentar ser la resposta anticipada a Bichos, Shrek (ídem, 2001, Andrew Adamson i Vicky Jenson) es va erigir en el cavall de batalla de Jeffrey Katzenberg en la seva guerra particular contra Disney/Pixar, una operació perpetrada amb premeditació i traïdoria que suposava un torpede sota la línia de flotació (encara més aparent que real) al substrat temàtic-mitològic de tantes i tantes ficcions animades disneyanas, el conte de fades, per mediació d’un altre conte de fades -”Shrek!”, original de l’escriptor William Steig (1907-2003)- plantejat en format de paròdia en aquesta mena de relats. La seva primera seqüència és tota una declaració de principis; el conte de fades de princeses i dracs, convencionalment il·lustrat sobre un llibre antic de bella edició..., és interromput per la mà verda de l’ogre Shrek, qui arranca una pàgina i l’usa per netejar-se el cul. Personatges “adoptats” per l’imaginari Disney al llarg del segle XX, com Blancaneus, els set nans o Pinotxo, són aquí objecte de burlesca referència, en unes decisions en les quals no costa percebre la notable mala lluna d’un ressentit Katzenberg vessada contra l’estudi d’on va marxar aïradament.

Els antidisneyans de tota la vida van tenir aquí camp adobat per gaudir, i no van ser pocs els que adoptaren Shrek d'acord amb la seva condició paròdica del dibuix animat Disney, passada pel filtre d’una tècnica d'animació per ordinador que, si és superior a la de Antz, seguia sense assolir el nivell d'excel·lència de Pixar [...] Shrek no és un film mediocre; fins i tot conserva bons moments –cfr. La seqüència del rescat de la princesa al castell de la dragona-; però, al poc que es contempli amb certa atenció, es revela al capdavall un relat més tradicional i ortodox del que la seva agitada aparença formal (humor escatològic, abundant inserció de cançons pop, tendència a la caricatura dels estereotips que controla) pugui donar a entendre. Sigui com sigui, Shrek va fer escola: tota la producció animada posterior de DreamWorks SKG/Animation, així com bona part de la dels altres estudis, la van imitar [...] i la seva influència arriba fins a la [...] producció disneyana per ordinador Embolicats (Tangled, 2010, Nathan Greno i Byron Howard).” 

 

Fernández Valentí, Tomás. “Shrek”. A Dirigido por... Iss. 410, (abril 2011): p. 52. 

Bibliografia

Barrientos, Camila Schilling. “Traduction d’éléments culturels dans le film Shrek 1”. A Synergies Chili; Sylvains les Moulins. Iss. 11, (2015): pp. 133-143. 

Bosselman, Haley. “’Shrek’ at 20: How a Film Soundtrack Became a Millennial Touchstone”. A Variety; Los Angeles. Vol 351, Iss. 18, (21 d’abril 2021): pp. 98-99.  

Cieutat, Michel. “Shrek: De la poétique de l’insolence”. A Positif; París. Iss. 485/486, (juliol(agost 2001): pp. 114-115.                                                                                                          

Fernández Valentí, Tomás. “Dreamworks: la revancha de Jeffrey Katzenberg”. A Dirigido por... Iss. 410, abril 2011): pp. 46-47. 

Fordham, Joe. “Jowly green giant”. A Cinefex. Iss. 88, (gener 2002): pp. 47-64. 

Fritz, Ben et. LaPorte, Nicole. “DreamWorks: toons in transition”. A Variety; Los Angeles. Vol. 400, Iss. 6, (setembre 26 – octubre 2 2005): pp. 10, 73. 

Gámez-Fuentes, María José. Shrek: Andrew Adamson y Vicky Jenson (2001). Valencia: Nau llibres ; Barcelona: Octaedro, DL 2007. 

Grands studios d’animation, Les. [París]: Ynnis, 2021. 

Hopkins, John. Shrek: from the swamp to the screen. New York: Harry N. Abrams, 2004.  

López González, Rebeca Cristina et. García Oya, Elisabet. “Fairy Tale Characters in Shrek: Subversion and New Canon”. A Via Panorâmica; Porto. Iss. 4, (2015): pp. 85-102. 

Martín, Ángela Palacios. “El monstruo reconvertido en héroe: la subversión de la figura del príncipe azul en Shrek”. A Tonos Digital; Murcia. Iss. 36, (gener 2019): pp. 1-13. 

Newman, Kim. “Shrek”. A Sight and Sound. Vol. 11, Iss. 7, (juliol 2001): pp. 54-55. 

Velásquez Torres, Carlos. “From Zorro to Shrek: Hollywood’s vision of the Spanish through the twentieth century”. A Post Script. Vol. XXXVIII, Iss.1, (tardor 2019): pp. 37-44. 

Wolff Brachmann dos Santos, Myrna et. Nascimento Osório, Antônio Carlos. “”Ogres are like onions”: diferent subjectivations present in the Shrek character”. A Pro-Posiçoes; Campinas. Vol. 28, Iss. 1, (gener/abril 2017): pp. 169-192. 

Zahed, Ramin. The Art of Dreamworks animation. New York: Abrams, 2014. 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema