Dossier

Centenari de la primera superproducció

01/10/2015

Introducció

 

Griffith va invertir en The Birth of a Nation tota la seva fortuna personal, arribant a sol·licitar diferents préstecs als bancs. Per a la producció i distribució del film, Aitken i Griffith van crear l’Epoch Producing Co. Després de sis setmanes de preparació en les quals es van buscar les localitzacions i van ser consultats més d'un miler de documents, el film es comença a filmar el 4 de juliol de 1914 al sud-est de Califòrnia, en el més absolut secret. El rodatge de The Birth of a Nation es va perllongar durant nou setmanes i el muntatge es va allargar més de tres mesos, unes durades absolutament inèdites en l'època. El més cridaner de la producció d'aquest film és que, pel que sembla, no existia un guió detallat del mateix abans del rodatge. Així ho confirma el testimoni de Lillian Gish qui assenyala en les seves memòries que moltes escenes van ser filmades pels actors tot desconeixent l'argument complet del film. D'aquesta manera, l'únic que tenia una idea clara sobre la pel·lícula era el propi Griffith. Encara que la seva intuïció i capacitat eren molt notables, Griffith només va utilitzar per al muntatge definitiu del film un deu per cent de tot el material rodat, fet que un productor de l'estil de Ince qualificaria com a aberrant i condemnat al fracàs econòmic més estrepitós.

Les proporcions de The Birth of a Nation són gegants en tots els sentits: el film tenia originalment 13.508 peus (reduïts pel propi Griffith a 12.500), amb 1.544 plans (una pel·lícula mitjana contenia poc més de 100 plans en l'època), a partir d'un material rodat de més de 108.000 peus, i amb una durada de més de 180 minuts; el nombre de participants en la producció va superar les 18.000 persones; en les escenes del front de guerra es van utilitzar més de 3.000 cavalls; per a la confecció dels vestits d'època es van emprar més de 37.000 metres de tela; per perfeccionar la tècnica de fotografia nocturna, Griffith va pagar més de 5.000 dòlars; per al rodatge de les escenes en les quals apareix el Ku Klux Klan, Griffith va pagar 10.000 dòlars diaris de lloguer del ranxo; durant el rodatge es va arribar a muntar un autèntic hospital per atendre els possibles accidents laborals; la col·laboració tècnica de l'acadèmia militar de West Point en les escenes de la batalla de Petersburg va ser necessària per dissenyar la contesa; la totalitat de les imatges del film posseïa virats molt cuidats amb un cost molt elevat; etc. En la pel·lícula van intervenir els més importants actors del moment (amb extres d'excepció com Erich von Stroheim i John Ford), i nombrosos ajudants de direcció que arribarien a ser realitzadors importants, com el propi Von Stroheim o Raoul Walsh.

 

 

Un dels aspectes més cuidats del film, insòlit igualment en l'època, va ser la composició de la partitura musical, un aspecte que interessava molt a Griffith. La partitura va ser composta per Joseph Carl Breil, signada també pel propi Griffith com a figura en la fitxa tècnica "oficial". Encara que és sabut que Griffith tenia formació musical, es dubta que la seva responsabilitat fora més enllà d'assenyalar els aspectes generals de la composició musical i alguns suggeriments sobre els fragments que s'havien de compilar. La partitura reunia més de quaranta fragments d'obres de Rossini, Verdi, Wagner, Grieg, Txaikhovski, Liszt, Beethoven, i cançons populars com "Dixie" o "Marching Through Georgia", que reforçaven el dramatisme de la banda-imatge.

L’estrena de The Birth of a Nation va tenir lloc el 8 de febrer de 1915 en l’Auditorium Clune de Los Angeles (amb el títol de Man of the Clan), i la seva estrena el 3 de març de 1915 en el teatre Liberty de Nova York. La National Association for the Advancement of Colored People —N.A.A.C.P.—, que defensava els drets del col·lectiu negre dels Estats Units, va pressionar perquè la pel·lícula no fos distribuïda pel seu manifest racisme. D'aquesta manera, el film va passar d'1.544 a 1.375 plans, amb la desaparició de diverses seqüències en les quals uns negres renegats abusen sexualment de diverses dones blanques, i un epíleg en el qual se suggereix que els problemes de racisme als Estats Units es resoldrien amb la deportació dels negres a Àfrica. Encara que un membre de la MPPC havia qualificat The Birth of a Nation com una "audaç monstruositat", condemnada al fracàs de taquilla més estrepitós, el film va estar en cartell ininterrompudament durant 48 setmanes, amb un preu de taquilla fixat per Aitken de dos dòlars l'entrada.

En només cinc anys, The Birth of a Nation va generar quinze milions de dòlars de recaptació de taquilla. Es calcula, així mateix, que cap a 1948 la pel·lícula havia recaptat a tot el món més de cent cinquanta milions de dòlars, sens dubte, la pel·lícula més rendible de la història del cinema fins avui. No obstant això, tots aquests guanys no van arribar als seus destinataris lògics. Segons Henderson, per a la distribució de The Birth of a Nation, Aitken va pactar la venda de drets als distribuïdors regionals, la qual cosa va provocar quantioses pèrdues a la Mutual i va fer milionaris a nombrosos distribuïdors independents, com el cas de Louis B. Mayer, fundador pocs anys després de la Metro-Goldwyn-Mayer, que va guanyar més d'un milió de dòlars amb la distribució del film.

 

Marzal, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.

 

 

 

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

 

Films