Introducció
L’estudi més seriós del món dels somnis és el que va realitzar Sigmund Freud. Segons ell, els somnis corresponen al món de l’inconscient i són el terreny on s’alliberen els nostres impulsos, aquells que no podem acceptar en àmbit conscient. Tanmateix, amb freqüència aquests impulsos es manifesten de manera distorsionada mitjançant representacions simbòliques, desplaçant l’actuació a través d’una acció més permissible o projectant la culpa de l’acció sobre un altre individu. Si apareixen somnis d’angoixa és deu a que falla el mecanisme d’autoregulació, corrector de la visió directa del nostre impuls reprovable. Quan existeixen somnis de càstig del propi subjecte, Freud interpreta que s’arriba a una mena de compromís entre els desitjos reprimits i la consciència repressora, que actua com a jutge. En aquest cas, el jo de l’individu condemna per endavant al subjecte per atrevir-se a expressar obertament els seus desitjos reprovables.
Aquesta teoria de Freud sobre la interpretació dels somnis, si bé molt interessant i revolucionària a la seva època, ens sembla en l’actualitat massa reduccionista, ja que no ens permet anar més enllà del cos teòric i doctrinal del psicoanàlisi. La tasca de psicoanalista consisteix en la interpretació dels símbols, de les imatges i circumstàncies que composen el somni i de com viu el subjecte la narració conscient del mateix.
La interpretació del somni ens porta gairebé sempre a una sèrie de conclusions estereotipades que conformen el cos de la teoria psicoanalítica: el subjecte intenta resoldre la seva dependència edípica, agressivitat cap a la imatge paterna, desitjos libidinosos inconfessables, possible homosexualitat latent i enveja dels atributs masculins per part de la dona.
El contingut dels somnis varia en funció de l’edat del pacient, el qual ens indica que la font d’informació dels mateixos prové de l’exterior. Dels esdeveniments de la nostra vida desperta. Existeixen, tanmateix, somnis comuns en tota la humanitat: els malsons, els somnis de contingut sexual, d’impotència davant d’una situació determinada, voler córrer i no poder avançar, la mort de persones, anar a l’enterrament propi, haver de presentar-se a exàmens, molts d’ells ja aprovats a la vida real, anar al dentista perquè t’han d’arrencar un queixal...
Somiar forma part d la fisiologia del somni. Aquest passa per diferents fases que es van repetint una darrera l’altra: somni superficial, somni profund i fase REM (rapid eye movement), on si s’observa el subjecte s’apreciaran petits moviments a les seves parpelles. És en aquesta fase REM quan es produeixen els somnis, pel que podem afirmar que tots els éssers humans somiem cada nit. Tenir consciència d’allò somiat dependrà de la intensitat del somni o de que el subjecte s’hagi despertat a la fase REM. Existeixen psicofàrmacs que actuen sobre aquesta fase del somni tot potenciant-la, els inhibidors de recaptació de la serotonina, de manera que els subjectes que els prenen acostumen a dir: abans no somiava mai, i ara ho faig cada nit.
El món dels somnis, amb tot els seu misteri, la seva càrrega literària i la possibilitat d’ésser analitzats des del punt de vista psicoanalític, ha estat font d’inspiració per a molts guionistes de Hollywood. Tanmateix, l’ús que d’ells se n’ha fet ha servit per solucionar qüestions molt diverses. A la pel•lícula Lady in the Dark (Mitchell Leisen, 1944), protagonitzada per Ginger Rogers, l’anàlisi dels somnis de la protagonista servia per dilucidar quin dels tres pretendents era l’idoni per casar-se amb ella. A The Best Years of Our Lives (William Wyler, 1946), un pilot supera la seva tendència a l’alcohol a l’analitzar un malson que patia repetidament, on es considerava responsable d’un bombardeig de poblacions civils. En 1945 la pel·lícula Spellbound (Alfred Hitchcock, 1946) ens mostra com mitjançant la interpretació dels somnis es pot arribar a descobrir un assassí. En un altre títol The Dark Past (Rudolph Maté, 1948), William Holden, un famós criminal fugit de presó, es refugia a casa del seu psicoanalista. Aquest insisteix en que li expliqui els seus somnis i del ràpid anàlisi d’aquests es desprèn que el fugit sentia un odi absolut cap a la figura del seu pare, motiu pel qual es dedicava a matar a totes les persones dominants. El personatge queda curat dels seus instints negatius abans de que arribi la policia i el torni a ingressar a la presó. A The Cabinet of Caligari (Roger Kay, 1962), inspirada en el fabulosa obra mestra de l’expressionisme alemany, ens presenta auna pacient que viu tancada a una institució on es turmentada per un psiquiatra monstruós, envoltat d’éssers perversos, però al despertar del seu somni tot l’ambient terrorífic desapareix: el psiquiatra és una persona amable i complaent, com tot el personal que l’estava cuidant. En 1962 John Huston es va atrevir a dur a la pantalla la vida de Sigmund Freud (Freud) interpretada per Montgomery Clift, on a banda de voler explicar la importància de la sexualitat a la infància, apareixien unes imatges ridícules on el mateix Freud en somnis s’introdueix en una cova, aconseguint arribar a la seva profunditat després de passar per diferents peripècies. Així és com intenta explicar la teoria de l’inconscient.
Solà, Albert. Hollywood: cine y psiquiatría. Barcelona: Base, 2006.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Bibliografía
- Bardavío, Jose María. Prácticas de cine y psicoanálisis. Zaragoza: Librería General, DL 1999.
- Campbell, Joseph. El Héroe de las mil caras: psicoanálisis del mito. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1959.
- Chiozza, Gustavo. Un Psicoanalista en el cine. Buenos Aires: Libros del Zorzal, cop. 2006.
- Ciak si gira: psicoanalisi al cinema. Andrea Marzi, arboni, Lucia, Andrea Giovannoni (ed.). Arcidosso: Effigi, 2013.
- Cine, novela, psicoanálisis. Barcelona: Hogar del Libro, 1990.
- Cinéma et psychanalyse. Alain Dhote(ed.). Paris: Corlet, 1989.
- The Couch and the silver screen: reflections on european cinema. Andrea Sabbadini (ed.). East Sussex ; New York: Brunner-Routledge: in asociation with the Institute of Psychoanalysis of London, 2003.
- D'Agostini, Marco. Enneagramma e personalità: tipi e sottotipi nei personaggi cinematografici. Roma: Ubaldini: Casa Editrice Astrolabio, cop. 2012.
- Eberwein, Robert T. Film and the dream screen: a sleep and a forgetting. Princeton: Princeton University Press, 1984.
- Endless night: cinema and psychoanalysis, parallel histories. Janet Bergstrom (ed.). Berkeley [etc.]: University of California Press, cop. 1999.
- Friedrich, Otto. La Ciudad de las redes : retrato de Hollywood en los años 40. Barcelona: Tusquets, 1991.
- Greenberg, Hervey Roy. Screen memories: Hollywood cinema on the psychoanalytic couch. New York: Columbia University Press, 1993.
- Lacoste, Patrick. L'Étrange cas du professeur M.: psychanalyse à l'écran. [Paris]: Gallimard, 1990.
- Lapsley, Robert. Film theory: an introduction. Manchester: Manchester University Press, 2006.
- Lebeau, Vicky. Psychoanalysis and cinema: the play of shadows. London ; New York: Wallflower, 2001.
- Liébana, Teodora. El Cine en el diván: el lado oscuro de los héroes de cine. Madrid: Suma de Letras, cop. 2003.
- Metz, Christian. El Significante imaginario: psicoanálisis y cine. Barcelona: Paidós, cop. 2001.
- Morel, Geneviève. Pantallas y sueños: ensayos psicoanalíticos sobre la imagen en movimiento. Barcelona: Ediciones S&P, 2011.
- Moreno Martín, Florentino. El Factor humano en la pantalla: un paseo por la psicología desde el patio de butacas. Madrid: Editorial Complutense, 2003.
- Mulvey, Laura. Placer visual y cine narrativo. Valencia: Episteme, 1988.
- Psiquiatras de celuloide. Valencia: Ediciones de la Filmoteca. Instituto Valenciano de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, 2006.
- Psychoanalysis & cinema. E. Ann Kaplan (ed.).New York: Rotledge, 1990.
- Ravasi Bellocchio, Lella. Gli Occhi d'oro: il cinema nella stanza dell'analisi. Bergamo: Moretti & Vitali, cop. 2004.
- Rodowick, D. N. The Difficulty of difference: psychoanalysis, sexual difference & theory. London: Routledge, 1991.
- Salvatore, Rosamaria. La Distanza amorosa: il cinema interroga la psicoanalisi. Macerata: Quodlibet, 2011.
- Solà, Albert. Hollywood: cine y psiquiatría. Barcelona: Base, 2006.
- Taylor, John Russell. Hollywood años 40. Barcelona: Ariel, 1987.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Films