Introducció
Per sobre de cap consideració, Charles Chaplin va ser el creador d’un personatge universal, el cèlebre rodamón on va saber reflectir les grandeses i misèries de la naturalesa humana. La seva vestimenta, definitivament establerta l’any 1915 –quan l’aparició de nombrosos imitadors li van impedir volta enrere-, constava de barret, grans sabates, ajustada jaqueta i un petit bastó que retraten a un jove burgés, emprenedor i elegant; no obstant, l’estat d’aquesta indumentària, gastada i deteriorada, delata alhora una misèria que aquesta contradicció encara fa més patètica. Indiferent davant d’aquest desavantatge i qualsevol contratemps addicional que se li presenti, el rodamón insisteix, tanmateix, en ocupar un lloc en un món al que creu tenir dret però, a la pràctica , l’exclou sistemàticament. Des d’aquesta perspectiva, aspira a trobar feina –sovint, li basta amb sobreviure- a divertir-se en locals on mai ha estat convidat, a seduir a la dona que sobtadament considera l’amor de la seva vida –encara que sigui l’esposa d’un altre home- i, fins i tot, a formar una família. La realitat, en canvi, és molt diferent: ocasional pròfug de la justícia, evita sistemàticament trobar-se amb els representants de l’ordre i, a vegades, es veu obligat a usurpar personalitats alienes. No sempre, tanmateix, és una víctima innocent: sorgit d’ambients que no li han permès educar els seus modals ni contemplar unes mínimes normes higièniques, les lliçons apreses a una escola de la vida basada en la lluita per la supervivència justifiquen el seu caràcter agressiu, cruel i fins i tot sàdic amb tots aquells que es creuen al seu camí, especialment si són rics però fins i tot si són tan miserables com ell. Misogin incorregible, sap ser tendre quan es troba davant dels veritables desvalguts –com l’orfe de The Kid (1921) o la noia cega de City Lights (1931)- però és sistemàticament insolidari amb els de la seva pròpia classe i crític amb qualsevol forma de massificació. Individualista i anàrquic, el rodamón no dubta en dinamitar el món on poc abans pretenia integrar-se: sentint-se refusat, el destrueix per partir, habitualment sol, en busca de noves aventures.
Chaplin va desenvolupar el personatge de l’inconfusible bigotet des de les seves primeres aparicions a la pantalla en 1914, fins a l’humil barber jueu de The Great Dictator (1940). Malgrat a que aquest film es realitzà en 1940, no resulta exagerat afirmar que va ser la irrupció del sonor qui havia sentenciat a mort al rodamón, ja que les reticències del cineasta cap a l’aparició d’aquesta nova tècnica estaven essencialment destinades a preservar la naturalesa del seu personatge. Aquest havia nascut com hereu de la pantomima teatral i es va acomodar fàcilment a les característiques del cinema mut. En canvi, va refusar sistemàticament la paraula com quelcom que no només no necessitava sinó que fins i tot li molestava: la va ignorar a City Lights (1931), la va incorporar mitjançant d’un nou llenguatge improvisat per la cançó de Modern Times (1936) i es va aprofitar d’ella per permetre que el barber jueu de The Great Dictator (1940) canviés el sentit ideològic del discurs del tirà.
Només amb el recurs dels gestos i de la mímica, Charlot va ser capaç d’explicar el món encara que, com va assenyalar Víctor Erice amb gran pertinença, la seva exclusió del so no és tan radical com pugui semblar-ho a primera vista des del moment que “City Lights (1931) no és del tot una pel·lícula muda. I no només perquè incorpora una partitura musical, una banda d’efectes, sinó perquè en ella el sonor sembla enunciat, implicat a la imatge, còmplice d’algunes de les fites més genuïnes. Només cal recordar el malentès en el que reposa tot l’argument està expressat mitjançant un so –el de la porta, que s’obre i es tanca, d’un cotxe- que no sentim”. Sigui com sigui, el seu llenguatge és universal i inclou no només accions quotidianes sinó vehicula conceptes i sensacions en un ventall de registres que abraça des de la comèdia fins al drama a través d’un equilibri perpètuament inestable. Com va escriure Elie Faure “ara salta sobre un peu, ara sobre l’altre –aquells peus tan tristos i absurds- i representa d’aquesta manera els dos pols del pensament: un anomenat consciència i l’altre desig. Saltant d’un peu a un altre, busca l’equilibri de l’esperit i, després de trobar-lo per un instant, el perd immediatament després”.
Heroi inicialment tràgic –des del moment que aspira vanament a desprendre’s de la misèria per obtenir la felicitat-, el rodamón provoca simultàniament el riure gràcies a una visió caricaturesca i satírica de la realitat. Ell mateix va reconèixer “resulta paradoxal constatar que aquesta màscara tràgica ha provocat més rialles que cap altra figura de la pantalla i de l’escena. Això demostra que la rialla és molt a prop de les llàgrimes, a recíprocament”.
Riambau, Esteve. Charles Chaplin. Madrid: Cátedra, 2000.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Bibliografía
- Alsina Thevenet, Homero. Chaplin: todo sobre un mito. Barcelona [etc.]: Bruguera, 1977.
- Anglés, F. T. La Vida de Charles Chaplin. Barcelona: G.P, [1958?].
- Baldelli, Pio. Charlie Chaplin. Firenze: La nuova Italia, 1977.
- Bazin, André. Charlie Chaplin. Barcelona: Paidós, 2002.
- Bengtson, John. Silent traces: discovering early Hollywood through the films of Charlie Chaplin. Santa Monica, CA: Santa Monica Press, cop. 2006.
- Bessy, Maurice ; Livio, Robin. Charles Chaplin. Paris: Denoël, 1972.
- Bessy, Maurice. Charlie Chaplin. London: Thames and Hudson, 1985.
- Blouin, Patrice. Chaplin et les images. Paris: NBC, 2005.
- Bordat, Francis. Chaplin cinéaste. Paris: Éditions du Cerf, 1998.
- Brasey, Edouard. Charlie Chaplin. Paris: Solar, 1989.
- Brownlow, Kevin. Alla ricerca di Charlie Chaplin = The search for Charlie Chaplin. Bologna: Cineteca di Bologna ; Recco : Le Mani, 2005.
- Candilejas (Limelight)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Charles Chaplin. “Nickel Odeon”, núm. 24 (otoño 2001), 200 pàg.
- Chaplin at Keystone (DVD). London: BFI, cop. 2010.
- Chaplin, Charlie. Conversaciones con Charles Chaplin. [Aguadulce]: Confluencias, 2014.
- Chaplin, Charles. Historia de mi vida = my autobiography. Madrid: Taurus, 1965.
- Charles Chaplin. Lyon: SERDOC, 1963.
- Charlie: vida y obra de Charles Chaplie (Charlie: The Life and Art of Charles Chaplin)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Charlot boxeador (The Champion)(DVD). Madrid: Diario El País, DL 2008.
- Cots Navarro, J. Charles Chaplin "Charlot". València: Gaisa, [1964].
- El Chico (The Kid)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.Davis, Phillips. Charles Chaplin. Madrid: Edimat, 1998.
- El Circo (The Circus)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- La Condesa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong)(DVD). Madrid: Universal Pictures, cop. 2005.
- Delage, Christian. Chaplin: la grande histoire. Paris: Jean-Michel Place, 1998.
- Eisenstein, Sergei M. Charlie Chaplin. Madrid: Casimiro, cop. 2010.
- The Essanay films 1915 (DVD). Madrid: JRB, cop. 2002.
- The Essanay films 1915-1916 (DVD). Madrid: JRB, cop. 2002.
- Gifford, Denis. Chaplin. London: MacMillan, 1974.
- El Gran dictador (The Great Dictator)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Las Grandes peliculas de Charles Chaplin (CD). Barcelona: BELTER, DL 1982.
- Hahn, Ronald M. ; Jansen, Volker. Charles Chaplin. Berlin: Taco, 1987.
- Hale, Georgia. Charlie Chaplin: intimate close-ups. Metuchen, N.J ; London: Scarecrow, 1995.
- Huff, Theodore. Charlie Chaplin. London: Cassell and Company, 1952
- Huff, Theodore. The Early work of Charles Chaplin. [London]: British Film Institute, National Film Theatre, 1961.
- Larcher, Jérôme. Charles Chaplin. [Madrid]: Diario El País, cop. 2008.
- The Legend of Charlie Chaplin. Peter Haining (ed.). Secaucus, N.J: Castle books, 1982.
- Leprohon, Pierre. Charles Chaplin. Madrid: Rialp, 1961.
- Luces de la ciudad (City Lights)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Luengos, Javier. Charlie Chaplin: sus películas. Oviedo: Fundación de Cultura, Ayuntamiento de Oviedo, 1994.
- Magny, Joël. Charlie Chaplin. Paris: Chariers du cinéma, 1987.
- Maland, Charles J. Chaplin and american culture: the evolution of a star image. Princeton: Princeton University Press, 1989.
- Matji, Manuel. Charles Chaplin: [Charlot, un personaje mudo, abre nuevos caminos a la expresión de los sentidos]. Madrid: Hernando, 1976.
- Mitchell, Glenn. The Chaplin encyclopedia. London: Batsford, cop. 1997.
- Mitry, Jean. Tout Chaplin: l'oeuvre complète présentée par le texte et par l'image. Paris: Atlas, 1987.
- Monsieur Verdoux (DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- The Mutual Films (DVD). Madrid: JRB, cop. 2002.
- Nysenholc, Adolphe. Charles Chaplin ou la légende des images. Paris: Méridiens Klincksieck, 1987.
- Ortega, Javier. Chaplin: la sonrisa del vagabundo. [Córdoba]: Berenice, 2008.
- Pavía Cogollos, José. El Cuerpo y el comandante: Chaplin y Keaton. Valencia: UPV, DL 2005.
- Payne, Robert. El Gran Charlot. Barcelona: AHR, 1955.
- Pina, Francisco. Charles Chaplin : genio de la desventura y de la ironía. México: Grijalbo, 1957.
- La Quimera del oro (The Gold Rush)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Un Rey en Nueva York (A King in New York)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Riambau, Esteve. Charles Chaplin. Madrid: Cátedra, cop. 2000.
- Robinson, David. Chaplin. Madrid [etc.]: Taschen, cop. 2006.
- Sadoul, Georges. La Vida de Chaplin. México: Fondo de Cultura Económica, cop. 1967.
- Stourdzé, Sam. Chaplin. Barcelona: Combel, 2008.
- Taylor, William C. Charles Chaplin: paso a paso tras la huella del vagabundo que llegó a genio del cine. Barcelona: Ultramar, cop. 1993.
- Tichy, Wolfram. Charles Chaplin. Barcelona: Edicions 62, 1991.
- Tiempos modernos (Modern Times)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.
- Todas las películas de Charlie Chaplin. Eloy Carbó, Román Bayona, Carlos Sampayo (ed.). Barcelona: RBA, cop. 1994.
- Vallée, Didier. Charlie Chaplin. Paris: Solar, 1980.
- Vance, Jeffrey. Chaplin: genius of the cinema. New York: Harry N. Abrams, 2003.
- Villegas López, Manuel. Charles Chaplin: el genio del cine. Madrid: Ediciones JC, 1990.
- Wranovics, John. Chaplin and Agee: the untold story of the tramp, the writer, and the lost screenplay. New York: Palgrave Macmillan, 2005.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Films