Antoni Padrós. Pertorbador de consciències

Comença a pintar als inicis dels anys seixanta. El 1966 exposa una selecció d’obres a la Sala Gaspar de Barcelona i, el 1967, va participar en la IX Biennal de São Paulo. La seva pintura, que certament s’inclou entre les produccions més originals de l’art català dels anys seixanta, projecta una mirada sardònica, obertament polèmica, sobre la incipient societat de consum (som als anys del desarrollismo), i estableix un diàleg ideal a distància amb els mestres del pop-art.

Al final de la dècada, la seva recerca expressiva el duu a incorporar els formats 8 mm i 16 mm. El pintor es converteix en cineasta: una transició de mitjà —de la tela a la pel·lícula— que no marca una ruptura traumàtica, sinó més aviat una mena de continuïtat profitosa.

L’obra de Padrós, totalment aliena al xantatge de la censura —sense dir-ho, porta a la pràctica els ideals situacionistes del Manifest de Sitges de 1967— va trobar una consagració definitiva en llocs de projecció alternatius: cineclubs clandestins, cinefòrums universitaris, festivals del ram, etc.

Es tracta d’un patrimoni cultural riquíssim que avui cal reivindicar sense cap mena de complexos. Un patrimoni fantasma, sorgit d’una mena de necessitat expressiva fisiològica (les pel·lícules eren sempre rigorosament autofinançades), que les institucions governamentals espanyoles mai no han reconegut ni autoritzat legalment.

La Filmoteca de Catalunya conserva, i ha remasteritzat, la filmografia completa d’Antoni Padrós. El 2012 va contribuir a editar-la en DVD. Ara presentem a Barcelona aquesta exposició antològica impulsada per l’Ajuntament de Terrassa que pretén fer brillar l’obra de Padrós amb la magnitud que les seves imatges requereixen perquè siguin eternament pertorbadores.

De venda a la llibreria de la Filmoteca:

DVD Antoni Padrós. El cinema i els seus marges. Barcelona: Cameo, 2012

Catàleg de l’exposició Antoni Padrós. Pertorbador de consciències. Ajuntament de Terrassa: 2015

Àmbits

L’exposició antològica d’Antoni Padrós es presenta en sis àmbits cronològics.

1937-1959 Primers anys, primeres experiències
La infantesa i l’adolescència a la Terrassa de la immediata postguerra. Els cinemes de barri, els programes de mà de cinema, els llibres de la infantesa, els tebeos. Completa el recorregut una selecció de fotografies familiars que abasten gairebé vint anys d’història individual i col·lectiva.

1960-1968 Viatges, descobertes, pintures: arran de l’onada contracultural
Els viatges iniciàtics a París i Roma al principi dels anys seixanta i els primers experiments pictòrics. De la primera exposició a Terrassa (Amics de les Arts, 1963), als èxits a Barcelona (Sala Gaspar, 1966), Sâo Paulo (IX Biennal de Sâo Paulo, 1967) i Ottawa (National Gallery of Canada, 1967-68), una selecció d’obres que van marcar l’imaginari pop barceloní dels anys seixanta.

1969-1979 El cinema underground
De la tela a la pantalla. Un recorregut, confirmat amb documents inèdits, pel cinema underground dels anys setanta: dels primers curtmetratges (1969-1972) a l’afirmació internacional de Shirley Temple Story (1976), premiada a Brussel·les (Cinémathèque Royale de Belgique, 1978) i Hyères (Festival International du Jeune Cinéma, 1979).

1980-1995 Projectes inacabats: des d’Ombres de foc fins a Mudanzas y trastornos
Les pel·lícules que haurien pogut ser i que, al capdavall, no van ser. Un cop caigut el règim, Padrós intenta integrar-se, sense aconseguir-ho, en el teixit productiu de la indústria cinematogràfica espanyola amb una sèrie de projectes molt ambiciosos. L’apartat inclou, entre altres coses, esbossos de preparació, proves de càmera i guions de pel·lícules inacabades o que simplement no es van fer.

1996-2012 Redescoberta de l’underground
Aquests darrers anys, l’obra de Padrós ha rebut diversos homenatges, entre els quals, el del Lincoln Center de Nova York (2009), el British Film Institute de Londres (2010), la Cinémathèque Française de París (2011), el Kino Arsenal de Berlín (2013) i el Lucca Film Festival (2013). L’underground se sotmet a un revival, tant a Espanya com en altres països: en aquest context, també a l’obra de Padrós se li concedeix l’oportunitat  de mudar la pell i viure en el cor de l’era digital, una segona existència (en diversos casos més edificant i tot que la precedent).

2012 Nous reptes
L’etapa més recent en la trajectòria artística de Padrós: De L’home precís (2012), primera pel·lícula rodada en alta definició, a La falsa japonesa suïcida i L’holandès errant, el seu testament espiritual, llargament somiat i encara per materialitzar. Un darrer i esclatant desafiament en una carrera farcida de reptes apassionants (i apassionats).

Credits

Organitza i produeix
Ajuntament de Terrassa
Servei de Cultura
Terrassa Arts Visuals

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Institut Català de les Empreses Culturals
Filmoteca de Catalunya

Comissariat
Valerio Carando

Coordinació
Pedro Torres
Núria Expósito

Ajudant de coordinació
Matilde Agüero

Disseny de l’espai / Disseny gràfic i Direcció d’obra
Pedro Torres

Producció i muntatge
Grop Exposicions i Museografia S.L.

Audiovisuals
La Casa de Kuleshov S.L.

Correcció i revisió lingüística
Traducciones y Tratamiento de la Documentación, S.L.

Agraïments
Antoni Padrós, Carme Vidal, Jordi Cussó, Susana Medina