La quadratura del Cercle A

Torna
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A
La quadratura del Cercle A

19/10/2017 - 11/02/2018

A les sales del Cercle A barceloní, del qual es compleixen cinquanta anys, hi destacava la programació de qualitat, però també la creativitat d’unes campanyes publicitàries plenes d’enginy o uns cartells atractius que provocaven la complicitat d’espectadors que feien, del fet d’anar a veure pel·lícules en versió original,  un acte de cinefília o, durant els darrers anys de la dictadura, també de llibertat.

Amb el Cercle A es crea a Barcelona l’espectador de cinema modern. És un espectador que sap qui és el director del film, que vol escoltar els actors parlant en el seu idioma, que no accepta que els films estiguin tallats, que vol veure històries adultes contades per adults, que arriba a les sessions abans que comencin i no li agrada que altres arribin a mitja projecció, que no discrimina les obres perquè siguin rodades ja fa anys, en blanc i negre o perquè vinguin de països cinematogràficament exòtics.

Cada sala té el seu tipus d’espectador: jove i definitivament modern el del Casablanca, intel·lectual capaç d’encanallar-se el de l’Alexis, demòcrata i interessat sobretot per les qüestions de societat el de l’Arcadia, políticament compromès el dels Arkadin, resistent i curiós el de l’Ars, molt british el de l’Atenas, obert a totes les ruptures el del Capsa, més minoritari el del Maldà…

No mentir mai a l’espectador, no enganyar amb la mercaderia. El Cercle A va posar fi a la publicitat buida i que no volia dir res. Quan prometia comèdia, rèiem; quan proposava obres socials o polítiques, apreníem i ens indignàvem; quan deia que anava a tocar-nos la fibra sensible, ens emocionàvem i sentíem empatia. Els espectadors del Cercle A triaven el film i es reconeixien entre ells, sentien que formaven part d’un club. No eren un ramat, sinó clients ben informats. En matèria de cinema només feien confiança al Cercle A!

Actualment dipositats a la Filmoteca de Catalunya, els fons d’aquell Cercle A impulsat per Pere Fages, Jaume Figueras i Antoni Kirchner són l'objecte d’una exposició que s’acompanya d’un cicle amb algunes de les pel·lícules més representatives que s’hi van estrenar. Ambdós ens permetran comprendre millor què va significar aquesta iniciativa fruit de l’entusiasme cinèfil del tercet Fages-Figueras-Kirchner, tres bojos —“qui ha de voler veure pel·lícules amb lletreros?”, els deien— que van contribuir de manera decisiva a millorar el nostre paisatge cultural.

Octavi Martí
Comissari de l’exposició La quadratura del Cercle A.

 

Àmbits

ÀMBIT 1:
Spain is not diferent

ÀMBIT 2:
Una manera de fer que si era diferent

ÀMBIT 3:
Una nova estratègia publicitària personalitzada

ÀMBIT 4:
La invenció de l’ofici de programador

ÀMBIT 5:
Un èxit cultural que encara feia més evident la misèria de la cultura oficial

ÀMBIT 6:
Morir d’èxit: les diverses raons d’una mort
 

Credits

Una producció de:
Filmoteca de Catalunya
Departament de Cultura

Comissariat:
Octavi Martí.

Coordinació:
Núria Expósito.

Disseny i direcció del muntatge:
Òlisson.

Producció i muntatge:
Maud SL.

Audiovisuals
La Casa de Kuleshov SL.

Il·luminació
ILM BCN SL.

Transport
SIT, SL.