Paulino Viota · 1970 · 63'
Programa: Retrospectiva i Carta Blanca a Paulino Viota.
Els protagonistes d’aquest film de culte s’allotgen i s’oculten en una pensió, on mantenen contactes furtius de feina, de sexe i també de clandestinitat, d’una lluita fosca i soterrada.
“Una reflexió sobre el llenguatge que assumeix com a referent la militància d’esquerres i en la qual m’interessa la tensió existent entre l’ambient claustrofòbic i un significat obert” (Paulino Viota).
La sessió inclou la projecció de:
Duración
PAULINO VIOTA, 1970. Espanya. SD. 1'. Arxiu digital.
“Una «experiència límit» i també la pel·lícula més «mínima» del món. Un film sense fi d’un minut de durada (el començament és també el final), amb l’esfera d’un rellotge amb només l’agulla secundària, que recorre el cercle complet” (Paulino Viota).
Amb la col·laboració de: