Diario de invierno

“Diario de invierno és el revers de Padre nuestro, l’altra cara de la moneda, la més fosca, la més tràgica i també  punyent. En l’anterior film del realitzador ja estaven traçades les figures de Caín i Abel, i aquí és Caín el relator d’una història protagonitzada per ell mateix, per Abel, el seu pobre germà mort per equivocació, per Déu Pare i fins i tot pel colom, ara missatger de la mort. El film, entre moltes altres coses, és una presa de consciència sobre aquest costat de la consciència que no volem veure, un poema tragicolíric sobre el maleïdisme” (Carlos Barbachano). Per aquest film Fernando Rey es va endur dos guardons: el Goya i el del festival de Sant Sebastià.