Cicle

Centenari de Fernando Rey i Danielle Darrieux

Diario de invierno (Francisco Regueiro, 1988)
Madame de... (Max Ophüls, 1953)

20/09/2017 - 15/10/2017

calendario

Fill d’un militar republicà represaliat, Fernando Rey va haver d’iniciar-se en el cinema amb films de tall històric i d’altres gèneres típicament franquistes. Ja en la seva maduresa, va passar a figurar en papers més progressistes a les ordres de Juan Antonio Bardem i, sobretot, del seu gran potenciador, Luis Buñuel, la qual cosa li va obrir les portes del cinema europeu i nord-americà, en el qual va treballar amb cineastes de la talla d’Orson Welles, William Friedkin i Robert Altman. El seu port distingit i una veu profunda van ser les seves millors armes, les quals el portarien a guanyar els premis d’interpretació en festivals com el de Cannes i el de Sant Sebastià, entre molts altres. L’homenatge continua a l’octubre.

L’actriu francesa Danielle Darrieux, amb més de vuit dècades captivant els espectadors, és la degana del cinema europeu, amb una carrera que inclou treballs per a Billy Wilder, Decoin, Mankiewicz, Guitry, Chabrol, Demy, Ozon i  l’elegant Max Ophuls, amb qui va assolir el seu zenit amb papers entre irònics i sublims, i mitjançant el qual l’homenatgem.

Programa

Tristana, amb presentació a càrrec de Fernando Casado el divendres 29
Fernando Casado, fill de Fernando Rey (el nom real de l'intèrpret era Fernando Casado Arambillet), és l'encarregat de presentar-nos un dels films més cèlebres del seu pare, com no a les ordres del seu amic Luis Buñuel.
Cet obscur objet du désir
Ese oscuro objeto del deseo
Adaptació de la novel·la de Pierre Louÿs La femme et le pantin, que Buñuel i Carrière van utilitzar lliurement per als seus interessos.
Cadaveri Eccellenti
Excel·lentíssims cadàvers
FRANCESCO ROSI, 1976.
Diario de invierno
Un curandero sospitós de practicar l’eutanàsia activa s’ha d’enfrontar amb el seu propi fill, ara policia, el qual, trenta anys enrere, va intentar assassinar-lo. Un film estructurat en forma de diari que el seu director ha definit com “una comèdia bàrbara valle-inclanesca”.
Le Charme discret de la bourgeoisie
L'encant discret de la burgesia
LUIS BUÑUEL, 1972.
Locura de amor
Un dels títols més cèlebres de la història del cinema espanyol. El seu èxit sense precedents va impulsar el gènere històric d'ideologia franquista, evocació grandiloqüent d'un passat imperial. El film va consolidar la carrera de Fernando Rey i va llançar a l'estrellat a una desconeguda Aurora Bautista.
The French Connection
WILLIAM FRIEDKIN, 1971.