Fitxa tècnica
"Més espessa, més impenetrable que mai i, per aquesta mateixa raó, més propera a l'èxtasi total. Hi ha una línia tènue de continuïtat entre Mulholland Drive i el seu nou opus, que, basant-nos novament en la guia de carrers, es podria haver anomenat Hollywood Boulevard: una dissecció ferotge, amarada d'humor negre i agre, dels somnis de la Meca. Però aquí s'ha perdut ja el nord narratiu i tot obeeix als impulsos mentals de l'autor, a la seva endimoniada capacitat per submergir-nos en dimensions paral·leles a la realitat. I per obrir caixes que contenen a dins altres caixes. I portes, com un Lubitsch de l'espai exterior, que condueixen a altres portes. La seva mestria per crear textures sonores (quina inquietud produeix aquella agulla del tocadiscos! I aquell fons sonor de les escenes dels conills humans!) es manté a un nivell altíssim, pràcticament constitueix la meitat del seu encís. És obvi que molts espectadors se sentiran incòmodes a Lynchlàndia. Però uns altres la voldran tornar a degustar al cap d’un minut. I això, en una obra de tres hores que va a la seva bola, és més que significatiu" (Jordi Batlle Caminal).