Lost in Translation

Bob i Charlotte són dos nord-americans que es coneixen casualment a Tòquio. D’aquesta trobada en sorgeix una amistat sorprenent. És un melodrama còmic, sembrat de silencis i temps morts summament reveladors, el guió del qual va proporcionar a Sofia Coppola el seu primer Oscar.

“Em vaig inspirar en una temporada que vaig passar al Japó. M’agradava la idea que en un hotel sempre t’acabessis creuant amb la mateixa gent. Es crea una espècie de camaraderia, encara que no els coneguis bé, malgrat que ni tan sols parlis amb ells. I per a dos estrangers al Japó tot està com distorsionat, exagerat. Tens jet lag i et poses a examinar la teva vida en plena nit. A més, m’encanta Bill Murray, i volia escriure alguna cosa per a ell que en fes ressaltar el costat més sensible […]. El film parla de moments de la vida que són tan meravellosos com fugaços. No duren gaire, però sempre te’n queda el record i et produeixen un efecte. Això és el que vaig voler contar” (Sofia Coppola).