Fitxa tècnica
Un cinema existencial
Un vell professor va, en companyia de la seva jove, a la universitat on va donar classes per rebre un homenatge. L’aparició d’una autoestopista li fa recordar el passat. Somni i realitat es barregen en repassar la seva existència malgastada.
Un film de gran densitat dramàtica i psicològica que constitueix una de les referències fonamentals en la carrera d’Ingmar Bergman.
“Vaig pensar a fer una pel·lícula, totalment realista, sobre algú que obre una porta existent en la realitat i, de sobte, en girar la cantonada, es troba en una altra època de la seva existència. Davant d’ell, el passat desfila viu.”
Així és com Bergman concep Isak Borg, un professor emèrit que s’enfronta, vertiginós, als plaers i als fantasmes de la seva pròpia vida.
"Les grans angoixes metafísiques es barregen amb qüestions morals i psicològiques d'un estil simbòlic que deu molt a l'expressionisme i a la tradició del cinema nòrdic mut" (Joel Magny).
Amb la col·laboració
