En el marc del cicle "Independents americans", us proposem una taula rodona amb dos integrants de l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
Una obra emblemàtica dins els anomenats “films de culte”. A partir del gènere del fals documental, el film satiritza el comportament i les pretensions musicals de les bandes de heavy metal i hard rock pròpies dels anys 80.
Doris Wishman ─també anomenada l’Ed Wood femení─ és una cineasta de culte per als seguidors del subgènere sexploitation. Un dels seus darrers films fou aquest documental sobre el treball de l’especialista en canvis de sexe Dr. Leo Wollman.
Una dona turmentada pel seu passat acaba de sortir de la presó i intenta reintroduir-se en la vida del seu antic marit, que ara viu amb una altra dona.
Tres generacions de dones sobreviuen al vent de llevant, al foc, a la bogeria, a la superstició i fins i tot a la mort a força de bondat, mentides i una vitalitat sense límits.
Ho tenia difícil, Almodóvar, després del boom de "Todo sobre mi madre", però amb "Hable con ella" se’n va sortir força bé, almenys artísticament, ja que el film és un melodrama molt típicament seu, centrat en una obsessió amorosa i també en la solitud.