Film

Un tresor ocult de l'expressionisme: "Algol. Tragödie der Macht" (Hans Werckmeister, 1920)

La derrota a la Primera Guerra Mundial i la consegüent depressió econòmica a Alemanya són a l'origen del cinema expressionista alemany. Un corrent innnovador en què la visió interior dels cineastes preval sobre la plasmació de la realitat, farcit d'escenografies torturades, de perspectives impossibles, de personatges alienats o amb problemes psicològics, de clarobscurs i contrasts violents. "Algol. Tragödie der Macht" és una joia oculta d'aquell període.

Die Suffragette

Un clar exemple de com la indústria del cinema ridiculitzava, a principis de segle, el combat de les sufragistes. El film també reflecteix el paper dels mitjans de comunicació en la desautorització d'aquella lluita.

Asta Nielsen: El naixement de la "diva": "Die Börsenkönigin" (Edmund Edel, 1916)

L'actriu danesa Asta Nielsen (1881-1972) va ser la primera gran diva del cinema. Amb més de setanta títols a les espatlles -la majoria rodats amb productores alemanyes-, la intèrpret va obrir el camí a moltes altres estrelles globals que des d'aquells primers anys de la història del setè art han poblat les pantalles d'arreu del món.

L'inferno

Aquesta adaptació del primer càntic de 'La divina comèdia' de Dante Alighieri és una obra fonamental de cinema colossal italià de principis de segle XX. Una superproducció sense precedents que va marcar el pas decisiu en el camí de legitimació cultural de l’espectacle cinematogràfic, iniciat pocs anys abans pel corrent francès Film d’art.

Epopeies italianes: literatura i història: "L'Inferno" / "L'infern' (Giuseppe de Liguoro, Adolfo Padovan, Francesco Bertolini, 1911)

El cinema sempre ha reconstruït, o interpretat, grans obres de la literatura universal. En el cas del cinema italià dels origens, clàssics com l'epopeia religiosa 'La divina comèdia' van constituir veritables motors de la creació cinematogràfica.

Daniel

Ingmar Bergman filma, càmera en mà, el seu fill Daniel Sebastian durant els dos primers anys de vida, i se centra bàsicament en el rostre de l’infant, que és, per al cineasta, la cosa més bella i estimulant que existeix.