Film

La derrota a la Primera Guerra Mundial i la consegüent depressió econòmica a Alemanya són a l'origen del cinema expressionista alemany. Un corrent innnovador en què la visió interior dels cineastes preval sobre la plasmació de la realitat, farcit d'escenografies torturades, de perspectives impossibles, de personatges alienats o amb problemes psicològics, de clarobscurs i contrasts violents. "Algol. Tragödie der Macht" és una joia oculta d'aquell període.

L'actriu danesa Asta Nielsen (1881-1972) va ser la primera gran diva del cinema. Amb més de setanta títols a les espatlles -la majoria rodats amb productores alemanyes-, la intèrpret va obrir el camí a moltes altres estrelles globals que des d'aquells primers anys de la història del setè art han poblat les pantalles d'arreu del món.

El cinema sempre ha reconstruït, o interpretat, grans obres de la literatura universal. En el cas del cinema italià dels origens, clàssics com l'epopeia religiosa 'La divina comèdia' van constituir veritables motors de la creació cinematogràfica.

Una declaració d’amor apassionada al cinema que recupera la màgia i la inventiva dels seus orígens, i mitjançant la qual Scorsese ens narra la història del pioner Georges Méliès. És l’adaptació del llibre juvenil "La invenció de l’Hugo Cabret", de Brian Selznick.