Film

El pistoler envelleix com a símbol físic i carnal de la decadència de tota una època. Aquesta ruptura íntima amb la idealització del mite es veu ampliada doblement, atès que el western utilitza els seus propis mites cinematogràfics com a potenciació del fet.

GEORGE CUKOR, 1962.

Oscaritzada aproximació a la figura del general Patton, un dels noms mítics sorgits de la Segona Guerra Mundial. A la vegada, una reflexió sobre l’home i la guerra.

“Es tracta de la primera obra de cambra i apunta cap a Persona. Havia pres la decisió de reduir. Això es manifesta ja en la primera imatge: quatre persones sorgeixen d’un mar, vinguts d’enlloc" (Ingmar Bergman).

La companyia teatral d’un hipnotitzador arriba a la propietat d’un cònsol ric que està reunit amb els seus convidats, un dels qual no creu en els suposats poders de la hipnosi.

Una dona, casada i amb dos fills, es troba en la disjuntiva d’escollir entre la rutina-seguretat del seu matrimoni i els aires de llibertat-inseguretat representats per un tercer personatge, l’amant pel qual se sent atreta.

“Sospito que Bergman va escriure Sueños més que res per tornar a treballar amb Dahlbeck i Andersson, que ja havien interpretat la seva pel·lícula anterior. Bergman sembla haver escrit el film d’acord amb el contrast entre les personalitats d’ambdues actrius" (Robin Wood).

El primer documental d’Ingmar Bergman. Poc després d’haver construït una casa a Farö, una illa del mar Bàltic, Bergman, molt impressionat per la gent que hi vivia, va sentir la necessitat de documentar la seva vida quotidiana.

Victor Sjöström, el gran director de cinema suec, es reuneix amb la primera dona guanyadora del Premi Nobel de Literatura, Selma Lagerlöf, i li mostra algunes escenes de La carreta fantasma, que adapta un dels seus llibres.

Aquesta pel·lícula és un treball per a la televisió sueca, rodat durant nou dies del 1967 amb mitjans escassos i no exhibit fins al 1969.