Film

Film emblemàtic del documentalisme polític que es va desenvolupar a Espanya entre els anys 1976 i 1980 amb la voluntat de reconstruir la història dels quaranta anys anteriors i que se centra, en aquest cas, en la primera transició.

NILA NÚÑEZ, 2017.

Margarita Alexandre és una cineasta de qui la nostra història només ha valorat una part ínfima del seu treball darrere les càmeres. El film, fet amb ella i no solament sobre ella, proporciona informacions rellevants sobre la seva obra.

Un taller de cinema impartit a vuit joves, sis dels quals amb síndrome de Down i dos amb discapacitat intel·lectual, és el punt de partida d'un rodatge de dos anys amb els i les participants.

Quatre dones esperen que els seus marits arribin a casa. Tres d’elles ens explicaran les seves vivències, mentre que la quarta s’hi nega.

Un violinista que ha perdut la dona i un fill recorda els moments més importants de la seva vida i els problemes del seu matrimoni.

“Com Presó, el film revela el començament de Bergman, que emergeix des del seu aprenentatge. Crea un món modern, centrat en les relacions conjugals i posant un nou èmfasi en les dones i els seus punts de vista" (Robert Emmet Long).

Un professor de matemàtiques visita un antic deixeble, ara director de cinema, i li proposa fer una pel·lícula sobre el diable i l’infern.

"L’interès rau en la utilització que el director fa del mite de la prostituta pura i innocent, víctima del món dels adults" (Robin Wood).