Film

IDA LUPINO, 1953.

Rob Dawber, un sindicalista de Sheffield, abans de morir a conseqüència d’una malaltia laboral, va escriure un guió sobre les seves experiències, el qual Loach va posar en imatges.

Un drama desolador sobre el sentiment de culpa protagonitzat per un home de passat tràgic que, després de la mort del seu germà, s’ha de fer càrrec del seu nebot de 16 anys.

Tres dies després de l’atemptat contra Charlie Hebdo, i quaranta dies després de la mort del seu pare, un home passa el dissabte amb la seva família, reunida en memòria del difunt.

Amb el suport de directors com Kinoshita i Ozu, i malgrat la desaprovació dels sectors més conservadors i masclistes del cinema japonès, Kinuyo Tanaka –la primera cineasta nipona, musa de Kenji Mizoguchi i esposa de Hiroshi Shimizu- va mantenir la seva activitat com a realitzadora, iniciada el 1953 amb Cartes d’amor. El seu segon film narra la història d’una jove poetessa condemnada per un càncer de pit.

“Guanyadora de la Concha de Plata a la millor direcció, és la tercera incursió a la cartellera espanyola de Hong Sang-soo, un cineasta que viu la seva maduresa creativa acompanyat del beneplàcit del circuit de festivals i un imaginari que, lluny de la seva caducitat, ofereix nous camins narratius que l’alcen com un dels grans autors contemporanis." (Emilio M. Luna, 'Dirigido').

L’Església catòlica xilena s’enfronta a la dictadura militar i es posa al costat de les víctimes i dels seus familiars tot creant la Vicaria de la Solidaritat, amb equips d’assistents socials i advocats per defensar els presos davant els tribunals i buscar els cossos dels “desapareguts”.

En un to documental molt convincent, Loach reconstrueix la vaga que el 1990 van dur a terme els treballadors de la neteja d’una oficina de Los Angeles. La majoria eren dones immigrants llatinoamericanes que lluitaven contra l’explotació de què eren víctimes.

Solo un beso és una història d’amor en què la intensitat del vincle entre Casim i Roisin contrasta fortament amb la desconfiança que la seva unió provoca en els seus respectius ambients. També és una pel·lícula sobre la identitat que és imposada irresponsablement a un individu per la seva pròpia família o la seva comunitat.