Film

El cos humà, i més concretament el cos de les dones, sovint s’utilitza per plantejar qüestions relacionades amb l’origen, les relacions entre objecte i subjecte, la resistència política i la sexualitat. La noció de llenguatge del cos de Valie Export proposa una mirada irònica sobre aquesta identificació.

Un intent líric i molt personal d’atrapar en imatges la recerca de la identitat personal a través d’imatges de cossos preses sota l’aigua.

Un retrat de com una stripper professional transcendeix els límits de la imatge femenina. Una expressió política, a través de l’audiovisual, de la imatge de les dones i el significat veritable d’aquesta professió.

Una peça experimental que mostra l’autora i el seu company d’aleshores, el compositor James Tenney, fent l’amor mentre els observa el seu gat. El film constitueix alhora una anàlisi de la representació del cos femení en el cinema.

Basada en una obra teatral del mateix Tom Stoppard, narra la història del príncep Hamlet a través de les trifulgues i reflexions d'aquests dos personatges secundaris –amics d’infantesa del príncep– del drama shakespearià.

Amb el seu primer film en color, Lewis integra el gag en un discurs narratiu unitari, entrant d'aquesta manera en la maduresa creativa.

“Vaig fer aquesta pel·lícula com un homenatge especial a Salvador Allende. Vaig voler recordar el somni radiant que va viure la meva generació, un somni en què política i utopia eren sinònims” (Patricio Guzmán).

En aquest documental, Guzmán retorna, un cop més, al passat històric més recent del seu país, i ho fa analitzant l’amnèsia dels seus conciutadans respecte al cop d’estat de Pinochet. Periodistes, historiadors, advocats, psicòlegs i un comandant que va participar en el cop aborden aquest oblit i les seves conseqüències.

El 1997, vint-i-tres anys després de filmar el seu llegendari documental La batalla de Chile, Patricio Guzmán torna al seu país natal per retrobar els protagonistes d’aquell primer film.