Per combatre els kaiju gegants sortits del mar, els humans han dissenyat un tipus especial d’arma: robots enormes, anomenats jaegers, controlats simultàniament per dos pilots que han d’estar plenament compenetrats.
Haim-Aaron és un erudit religiós ultra ortodox de Jerusalem, el talent i la devoció dels quals són envejats per tots. Una tarda, després d'un acte d'autoimpressió ràpida, s'enfonsa i perd consciència. Els paramédicos anuncien la seva mort, però el seu pare, negant-se a deixar-lo anar, es fa càrrec dels esforços de reanimació i, més enllà de totes les expectatives, Haim-Aaron torna a la vida.
Olga Iglesias (Federació Catalana de Cineclubs) i Juan Manuel García Ferrer (Cineclub Associació d'Enginyers), que compta amb experiència com a jurat del Premi Quijote -organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs- a diferents edicions del Festival de Locarno, ens presenten aquest film que va rebre l'esmentat premi el 2016 i que s'estrena a Catalunya amb aquesta sessió.
La projecció de 'Le Havre', d'Aki Kaurismäki, serveix d'homenatge a Luce Vigo, filla de Jean Vigo, crítica i programadora de cinema i presidenta cultural de la Federació Internacional de cineclubs, desapareguda el febrer d'enguany.
Un adolescent desaparegut torna després de vuit anys, quan tots el donaven per mort, i s'incorpora a una vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició.
Isaki Lacuesta i Isa Campos ens presenten la projecció del seu film 'La propera pell', escollida pels cineclubs catalans com la millor pel·lícula catalana de l'any 2016.
Al Madrid castís de finals del segle XIX, un fantasma promet ajudar un noi a guanyar al joc de la ruleta amb la condició de que investigui les causes del seu assassinat.
Román Gubern, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i historiador del cinema i dels mitjans de comunicació de masses, presenta aquest film insòlit en el panorama del cinema espanyol dels anys 40 del segle passat. l'ANY 2016, Gubern va rebre el Premi Jose Maria Nunes de la FCC com a persona rellevant pel cineclubisme català.
L’any 1958, la societat vigatana va deixar enrere els anys més durs de la postguerra. El franquisme continua dominant amb força tots els ressorts socials, culturals i polítics, però comencen a aparèixer algunes esquerdes en l’arquitectura cultural del règim.