Film

El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell païs a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.

Del moviment cinematogràfic sorgit a França a finals de la primera dècada del segle XX, un moviment que pretenia acostar el cinema -aleshores un espectacle popular- a les classes burgeses i dotar-lo d'una major qualitat, als primers melodrames.

L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica. Noms com els de Buster Keaton, Harry Langdon, Charles Chaplin, i Harold Lloyd sobresurten en una plèiade de còmics de l'època.

En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'alguna manera, l’herència del fulletó. En aquest sentit, el film que projectem avui, 'Les Vampires', és un serial cinematogràfic signat per Louis Feuillade, de qui Alain Resnais afirmava que "feia surrealisme com d’altres respirem".

El director de l'Institut Lumière i del Festival de Cannes, Thierry Frémaux, escull i comenta alguns dels films que els Lumière van rodar durant els primers 10 anys d'existència del cinema.

Hi ha pel·lícules que, al marge de la seva sort a taquilla, activen ressorts secrets en l'espectador i es converteixen en el que anomenem clàssics de culte instantani. Però, és possible un culte instantani o en realitat “culte” i “instantani són termes incompatibles? I encara més: En què consisteix el culte? Com aconsegueix aquest estatus una pel·lícula? Com ha canviat en les últimes dècades el concepte de culte?