Film

La segona part del que és considerat el melodrama xinès més representatiu i conegut de finals dels quaranta segueix explorant la confrontació entre la burgesia i el proletariat per esdevenir un dels grans clàssics del cinema xinès pre-Mao. El film també es coneix amb el títol de "Les llàgrimes del Iang-Tsé".

La invasió japonesa provoca que una família obrera visqui dividida durant vuit anys. En aquest període, un dels fills es casa amb una dona adinerada i inicia una vida nova.

A la dècada del 1930, Wu Qionghua era una criada d’un cruel senyor de la guerra de l'illa de Hainan.

Aquest film insta les dones de ciutat a unir-se a la guerra de resistència contra els imperialistes. I ho fa mitjançat el drama infernal a què són sotmeses les tres noies protagonistes (una treballadora d'una fàbrica, l'esposa d'un directiu i una mestra d'escola) durant l'ocupació japonesa de Xangai del 1941.

L'editora Maria Bohigas (Club Editor) és l'encarregada de presentar-nos, dissabte 3 de juny, aquesta comèdia dramàtica que compta amb un guió d'Eileen Chang, la novel·lista de la qual Club Editor ha traduït i publicat l'obra 'L'amor que fa caure ciutats'.

YUAN MUZHI, 1937

La plaça de Salvador Seguí s'omple de cinema, com cada any, per a la darrera projecció de la Mostra de Dones a la nostra seu. Enguany, el film escollit és 'Ama-san'.

Una perspectiva coral sobre els silencis còmplices amb les polítiques de l'Europa antisocial: 'Improvisación II', de Virginia G. del Pino (Espanya, 2017); 'Riots and Rituals', de Salomé Lamas (Portugal, 2017); 'Euritan', d'Irati Gorostidi i Arantza Santesteban (Espanya, 2017) i 'Au revoir', de Daphné Hérétakis (Grècia-França, 2016).

Drama que narra el vincle entre el revolucionari Karem i la infermera Leyla quan ell és ingressat pels efectes d’una vaga de fam. La intimitat que es genera a l’habitació de l’hospital i les històries de llibertat i poder que Karem narra canviaran per sempre la vida de la protagonista.

Registres mixtos i metratge d’arxiu seleccionat configuren una oda a Belén Palacios, una humil agricultora de cacau veneçolana coneguda com la reina del quitiplá, un instrument de percussió.