Film

Aquesta sessió inclou els curtmetratges següents: 'Gente en la playa' (Néstor Almendros, 1961); 'Café Arábiga' (Nicolás Guillén Landrián , 1968); 'Isla del tesoro' (Sara Gómez, 1969) i 'Hombres del Mal Tiempo' (Alejandro Saderman, 1968).

'Madina-Boe' representa una altra faceta important de la ideologia de la Revolució: la solidaritat amb els moviments d'alliberament africans.

Cerro Pelado agafa el títol del nom del vaixell que va traslladar els esportistes cubans als desens Jocs Centreamericans i del Carib, celebrats el 1966 a San Juan, Puerto Rico.

Aquest film ja anuncia la seva intenció als títols de crèdit: «una pel·lícula didàctica, informativa, política i pamfletària sobre un poble en revolució, ansiós i desesperat per trobar una sortida a l'atroç herència del subdesenvolupament».

Aquesta sessió inclou els curtmetratges següents: 'La vivienda' (Julio García Espinosa, 1959); 'Sexto aniversario' (Julio García Espinosa, 1959); 'Asamblea General' (Tomás Gutiérrez Alea, 1960); 'Noticiero 49' (Santiago Álvarez, 1961) i 'Una isla para Miguel' (Sara Gómez, 1968).

'Tercer mundo, Tercera Guerra Mundial' exemplifica l’opinió del seu director, Julio García Espinosa, per a qui resulta “impossible qüestionar una determinada realitat sense qüestionar primer el gènere que tries per mostrar-la”.

Rodada per a la cadena ABC pels pioners del cinema verité Richard Leacock i Albert Maysles, dirigits per Robert Drew, examina les actituds dels llatinoamericans envers els Estats Units i conclou amb una crida a una col·laboració més estreta amb l’Amèrica Llatina. La pel·lícula va difondre per primera vegada Fidel Castro entre el públic nord-americà.

La segona pel·lícula de Chris Marker a Cuba, deu anys després de '¡Cuba Sí!', va ser censurada a França a causa de l’elogi que fa de la Revolució Cubana. El mateix cineasta la va retirar de circulació sense estar-ne clars els motius, per bé que ens va deixar aquest segon film, menys efusiu i més analític.