Ophüls adapta la novel·la homònima del seu escriptor més admirat, Goethe, que al seu torn la va escriure basant-se en una experiència personal: l’enamorament de Charlotte Buff, la promesa d'un altre.
L’últim treball de Gerard Gormezano ('El vent de l’illa', 'Sombras paral·leles') s’acosta, amb sensibilitat i una magnífica factura, a l’obra del pintor i escenògraf Marcelo Grande.
El tercer film de Maya Deren és una obra experimental, un viatge a l’entorn de la mitologia del segle XX. Des d’una estètica que deu molt al surrealisme, Deren combina imatges de factura i àmbits diversos a partir dels quals produeix, mitjançant el muntatge i la sobreimpressió, uns efectes sorprenents però plens de sentit.
Una il·lustració visual i poètica molt lliure dels poemes de Baudelaire. Alhora, el film és un assaig cinematogràfic integral que experimenta amb el joc d’una narració totalment excèntrica dels paràmetres que semblaven imposar-se en aquella època primerenca del cinema.
Veiem la imatge de Lev Tolstoi amb motiu del seu vuitantè aniversari o l’evocació del rodatge del film 'L'argent', de Marcel L'Herbier, contrastades amb les imatges dels films de Dulac, una de les poques dones cineastes que van treballar dins l’avantguarda artística.
Filmada en una escola universitària de Filadèlfia, High School documenta –amb l’estil habitual de Wiseman– com el sistema educatiu no només serveix per difondre coneixement, sinó també per transmetre els valors socials d’una generació a la següent.
Linklater ha definit aquest film com “una mena de seqüela espiritual de 'Dazed and Confused', una obra de 1993 que il·lustrava l’últim dia d’un grup de nois i noies a l’institut.
L’opera prima de Paul Thomas Anderson transcorre, sobre un guió del mateix cineasta, en els ambients del joc de Reno (Nevada), i concentra l’acció en pocs personatges. Un film carregat d’influències, entre les quals cal destacar la novel·la de Jean-Pierre Melville, Bob el jugador, i l’obra de Martin Scorsese i David Mamet.