Film

Aquest documental de muntatge estableix connexions entre moments culminants de la història d'Espanya i el seu present, també "gloriós". La narració és un calc de la reinterpretació que Mussolini fa de molts capítols de la història d'Itàlia, particularment l'Imperi romà. L'ocasió per a la realització del curtmetratge és la celebració del Primer Consell Nacional de Falange.

En un intent de guanyar-se les simpaties del públic de la zona "nacional", es va realitzar aquest documental sobre l'acollida dels nens i nenes espanyols en un campament d'estiu prop de Roma. Plànols de la bandera italiana recorden en tot moment a qui es va deure aquesta generosa iniciativa solidària. Des del punt de vista cinematogràfic, l'escena sense dubte més treballada és la que serveix de pròleg al curtmetratge, "documentant" l'horror del que fugien aquells nens espanyols.

Concebut com una suma dels principals esdeveniments bèl·lics, aquest documental de muntatge s'etructura en quatre seqüències, clàssicament ordenades a l'entorn de sengles conceptes fundacionals de la mitologia franquista: L'Espanya tradicional; L'Espanya "roja"; La "reconquesta" i la predestinació de la victòria.

L'afany per celebrar el renovat impuls de la Guerra va provocar que alguna persona, des de l'Institut Luce, recopilés una antologia dedicada a l'acció del cos expedicionari italià. El muntatge, no obstant, es va realitzar de manera incoherent, i el film va ser immediatament retirat per les protestes dels alts comandaments militars italians.

L'únic documental que es conserva doblat al castellà: una raresa en tots els sentits. Els documents de l'època recullen testimonis sobre el desconcert creat entre els espectadors per aquesta locució no professional, que va acabar provocant la hilaritat general, amb resultats oposats als desitjats.

Aquest curtmetratge col·loca l'espectador a la zona de combat per convertir-lo en testimoni "presencial". Resulta significatiu, per la notable integració entre fons i forma, el catàleg de tots els tòpics que omplen aquesta mena de reportatges.

El documental relata l'avenç d'una de les tres columnes en què s'havien enquadrat militars i camises negres procedents d'Itàlia fins a la seva entrada a Màlaga. Cada pla s'ha concebut per traslladar a l'espectador una sensació de solidesa i efectivitat de la maquinària bèl·lica, alhora que les nombroses tropes que omplen els caminos i els vorals de les carreteres semblen entusiasmades.

L'espectador és catapultat entre els pavellons en runes de la Ciutat Universitària, als afores de Madrid. El que pretén el films és transmetre la idea d'una caiguda imminent de la capital. Res més lluny del que estava passant a la realitat. Tot i la pèrdua del so original, la banda visual està muntada amb molta cura.

Un documental de muntatge ple d'imatges de gran efecte visual que resumeix els primers mesos del conflicte des d'una òptica claramente escorada cap a les consignes falangistes.