El segon film de García Pelayo és un collage urbà l’argument del qual gira entorn de l’amor i la lleialtat, i alhora constitueix un retrat social d’una Sevilla, la de finals dels anys setanta, que ja no existeix.
Gonzalo García Pelayo ens introdueix al seu segon llarmetratge, un retrat dels efectes del franquisme i la transició filmat l'any 1978, i en què l'autor barreja amb èxit la seva voluntat d'experimentar i d'actuar, precisament, com un testumoni de la seva època. L'acompanyarà en la presentació el crític i professor de cinema Álvaro Arroba.
El debut cinematogràfic del fins aleshores locutor i productor musical Gonzalo García Pelayo és aquest recorregut per la vida amorosa de Manuela, una noia que ven melons a peu de carretera.
Gabriel García Pelayo i el crític i professor Gonzalo de Lucas ens presenten el llargmetratge de debut del primer, un film fresc amb què García Pelayo va irrompre a les pantalles espanyoles.
El tercer drama d’època de Joffé (després de La missió i La lletra escarlata) està ambientat en la cort de Lluís XIV i narra els tres darrers dies a la vida de François Vatel, mestre de cerimònies del Príncep de Codé, que rep l’encàrrec de preparar una recepció fastuosa al Rei Sol i tota la cort de Versalles.
El 1986, quatre científics catalans van arribar a l’Antàrtida i van plantar la seva tenda de campanya a l’illa Decepción. Volien forçar l’Estat espanyol a vincular-se al tractat antàrtic i a posar-hi una base d’investigació permanent.
Amb una formació autodidacta i més de cinquanta anys de carrera, Paco Pérez-Dolz és un dels professionals més valorats de la indústria cinematogràfica espanyola.