Film

Una taquillera prejubilada continua anant, per inèrcia, al solar en què abans hi havia el cinema on treballava i que ara es convertirà en un complex cinematogràfic. Per una jugada de l’atzar, s’enamora de l’home que condueix l’excavadora, i tots dos inicien una relació alhora tendra i agredolça a la caravana on l’empresa té les oficines.

Una adaptació de l’obra teatral Testament, de Josep Maria Benet i Jornet, sobre la qual Ventura Pons diu: “Hi ha la mort i l’amistat, però sobretot hi ha el tema de la transcendència. El film es pregunta si nosaltres, com a generació, serem capaços d’influir en els que vindran després perquè el món sigui millor”.

En un poble petit i humil de l’horta valenciana, dos joves decideixen segrestar un industrial amb la intenció de sortir de la misèria econòmica. Defugint els tòpics, Ventura Pons posa en escena una història de perdedors que no tenen res a veure amb l’orxata o les falles. És l’adaptació de la novel·la homònima de Rafael Arnal i Trinitat Satorre.

Amb el possible atractiu comercial dels fills de Lola Flores com a punt d’arrencada, Eloy de la Iglesia va apropar-se al món d’un grup de joves de classe baixa per explicar-ne les vivències, els somnis, la lluita per la supervivència i, sobretot, la seva visió de l’amistat.

Un fuster ensenya l’ofici a joves problemàtics. Amb un d’ells, l’uneix un succés del passat que va marcar per sempre la seva existència.

JUAN ANTONIO BARDEM, 1955.

Un detectiu de Milà rep d’un ric industrial l’encàrrec d’investigar el passat, una mica misteriós, de l’esposa d’aquest home.

Christine és una dona amb esclerosi múltiple que ha passat gairebé tota la vida en una cadira de rodes. En un intent d’escapar del seu aïllament, peregrina a Lorda amb la seva mare i altres discapacitats que han contractat un viatge organitzat.