Després d’actuar en vint-i-dos films amb Dean –entre els quals destaquen els de Frank Tashlin per a la Paramount– Lewis s’independitza i escriu, dirigeix i produeix la seva primera pel·lícula, 'The Bellboy'. És gairebé una successió de gags a partir de la figura d’un grum molt sapastre.
Un vehicle magnífic per a Dean Martin i Jerry Lewis, fotografiat amb el Tecnicolor més brillant. Lewis és un afeccionat als còmc que rep informació estranya i secretíssima en els seus malsons, un fet que Martin, dibuixant, aprofita per fer les seves tires còmiques.
“Admirable per la violència dels caràcters, la lleugeresa de l’execució, la vitalitat de la música i la bellesa de la plàstica de les imatges. Los siete samurais se’ns mostra com un dels cims del cinema-espectacle. Tot ens causa admiració” (F. Gaffary).
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia nipona com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs.
Si el cinema modern reformula el paper de la mirada i proposa, per tant, una reformulació ontològica del cinema, 'A bout de souffle' és un exemple perfecte d'una obra absolutament novedosa. Godard fa de la limitació de recursos un estil, i edifica un univers plàstic absolutament nou.
La modernitat cinematogràfica abasta, estrictament parlant, un període força curt de temps, des de principis dels 60 fins als 80 (en part, per la mort prematura d'alguns dels seus protagonistes rere la càmera). Nascuda com a oposició al cinema clàssic, en aquesta sessió revisem un dels seus títols més reconeguts, 'Persona'.
La Vittoria trenca la relació amb el seu promès després de cinc anys, cansada d’esperar que arribi el dia del casament i d’estar pràcticament tancada en un apartament.
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.