The Family Jewels
Una òrfena de nou anys, hereva d’una gran fortuna, ha de visitar un rere l’altre els seus sis oncles per decidir qui serà el seu nou “pare”.
Film
The Bellboy
Després d’actuar en vint-i-dos films amb Dean –entre els quals destaquen els de Frank Tashlin per a la Paramount– Lewis s’independitza i escriu, dirigeix i produeix la seva primera pel·lícula, 'The Bellboy'. És gairebé una successió de gags a partir de la figura d’un grum molt sapastre.
Artists and Models
Un vehicle magnífic per a Dean Martin i Jerry Lewis, fotografiat amb el Tecnicolor més brillant. Lewis és un afeccionat als còmc que rep informació estranya i secretíssima en els seus malsons, un fet que Martin, dibuixant, aprofita per fer les seves tires còmiques.
Shichinin no samurai
“Admirable per la violència dels caràcters, la lleugeresa de l’execució, la vitalitat de la música i la bellesa de la plàstica de les imatges. Los siete samurais se’ns mostra com un dels cims del cinema-espectacle. Tot ens causa admiració” (F. Gaffary).
Lluny de la mirada eurocèntrica: 'Shichini no samurai' (Akira Kurosawa, 1954)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia nipona com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs.
La modernitat narrativa - 'À bout de souffle' (Jean-Luc Godard, 1960)
Si el cinema modern reformula el paper de la mirada i proposa, per tant, una reformulació ontològica del cinema, 'A bout de souffle' és un exemple perfecte d'una obra absolutament novedosa. Godard fa de la limitació de recursos un estil, i edifica un univers plàstic absolutament nou.
La modernitat narrativa - 'Persona' (Ingmar Bergman, 1966)
La modernitat cinematogràfica abasta, estrictament parlant, un període força curt de temps, des de principis dels 60 fins als 80 (en part, per la mort prematura d'alguns dels seus protagonistes rere la càmera). Nascuda com a oposició al cinema clàssic, en aquesta sessió revisem un dels seus títols més reconeguts, 'Persona'.
L’eclisse
La Vittoria trenca la relació amb el seu promès després de cinc anys, cansada d’esperar que arribi el dia del casament i d’estar pràcticament tancada en un apartament.
La modernitat narrativa - L'eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962)
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.